La nova UE decideix el repartiment de poder de l'Europarlament

TW
0

Un mes i mig després de la seva històrica ampliació, la nova UE viu quatre dies d'eleccions sense precedents en què es renovaran els escons d'un Parlament amb 732 parlamentaris elegits per 450 milions d'europeus.

Els temes prioritaris de la UE, com la Constitució, quedaren entelats en molts dels països membres per la previsible alta abstenció, per campanyes centrades en qüestions internes, com a França i Espanya, i per la consolidació de l'euroescepticisme en països com el Regne Unit i de l'Est. El que és en joc, tanmateix, és la configuració de l'únic organisme de la Unió elegit per sufragi directe i les reunions del qual i deliberacions són públiques.

El Regne Unit i els Països Baixos iniciaren dijous unes eleccions en les quals el vot s'interpretà en clau interna. En els dos casos, l'oposició sembla haver avançat davant partit en el poder. Irlanda i la República Txeca obriren divendres els seus col·legis electorals i ahir ho feren Itàlia, Malta i Letònia. La resta acudirà avui a les urnes.