El canceller alemany, Gerhard Schroeder, que es convertí ahir en el primer líder del seu país que participa en les commemoracions del Desembarcament de Normandia, assegurà que el país que representa no té a veure «amb el d'aquells dies ombrívols» i que el seu país «ha après la lliçó». Després de la cerimònia commemorativa central del seixantè aniversari del «Dia D» i de la visita a un cementiri, Schroeder protagonitzà amb el president francès, Jacques Chirac, un acte d'amistat binacional en un centre d'estudis sobre la pau. «El que semblava impossible el 6 de juny de 1944 s'ha tornat realitat», una Europa «unida i pacífica que assumeix la responsabilitat per la pau i la justícia al continent i al món», digué el canceller a la cerimònia conjunta amb Chirac.
El canceller alemany assegurà que el seu país coneix «la seva responsabilitat davant de la Història per la II Guerra Mundial i la pren seriosament». Però el país que ell representa avui a Normandia «no és la vella Alemanya dels dies ombrívols», assegurà Schroeder. «El meu país ha tornat a trobar el camí de la comunitat de nacions civilitzades», afegí. Més enllà de la cooperació dels darrers decennis i de la visió de futur, l'antic país enemic i els aliats que ho combateren comparteixen l'experiència històrica del dolor, assegurà. «Milers de soldats aliats van caure en el dia del Desembarcament, pagaren el preu més alt per la llibertat, els soldats alemanys moriren perquè els havien enviat als camps d'opressió, però en la mort, els soldats de tots els fronts quedaren units» i el dol de les seves famílies fou el mateix, comentà el canceller. Ara, «el dolor de tots ells ens uneix», conclogué Schroeder, qui recordà que ell no arribà a conèixer el seu pare caigut a Romania.
Alemanya i França, reconegué Schroeder, «visqueren el dia del Desembarcament de forma molt diferent; per als francesos fou l'anunci que arribava l'anhelat final de l'ocupació», i per a molts alemanys simbolitzà la derrota militar definitiva», però ara «ambdós desitjam la pau». Alemanya, tanmateix, «no és un país pacifista. Sap que per derrotar Hitler feren falta patriotes i soldats» i no «negam la nostra responsabilitat, però no estam disposats a recórrer a la lleugera a mitjos militars», assegurà Schoroeder en referència a la posició internacional de Berlín, present a Afganistan, però no a l'Iraq. «Els ciutadans d'Europa i els seus polítics avui contribueixen a fer que en altres parts del món el terror i els crims de guerra no prosperin», afegí.
El canceller no deixà de prometre que Alemanya mai oblidarà el sacrifici fet per a la llibertat pels herois del Desembarcament i reté homenatge també a les víctimes civils del poble francès d'Oradour, assassinades per unes SS «inhumanes i deslligades».
Schroeder també recordà els soldats russos «que donaren la seva vida per alliberar la seva pàtria» i «els milions de víctimes dels nazis a Europa del Est». Tampoc no deixà sense esmentar els autors de l'atemptat fallit contra Hitler del 20 de juliol de 1944, que actuaren, va dir, animats per l'èxit de Normandia i que «moriren per una millor Alemanya». El que preval avui dia és que «Alemanya i França estan més unides que mai», que la seva amistat es caracteritza per la confiança i que els valors que inspiraren el Desembarcament floreixen a Europa.
Schroeder pronuncià aquestes paraules en una declaració oficial davant altres 15 caps d'Estat i de Govern implicats en la II Guerra Mundial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.