La lluita contra els elements

La nova versió preveu que el mandat de les forces internacionals acabi «en el moment de concloure el procés polític», que haurà de dotar l'Iraq d'una Constitució nova i d'un Govern elegit de manera democràtica, és a dir, a final del 2005 o a principi del 2006.

La qüestió de la presència de les tropes estrangeres formades en la seva majoria per efectius dels EUA, amb prop de 140.000 homes, era el tema més delicat en els debats sobre l'Iraq en el si del Consell de Seguretat. La nova versió del pla de resolució concreta, a més, que el Govern iraquià de transició que s'hauria d'elegir per gener del 2005 podrà, en teoria, posar fi al mandat de les tropes dels EUA que encara romanguin al país després de la transferència de la sobirania el pròxim 30 de juny.

El primer pla, presentat el 24 de maig, donava llibertat absoluta a la força multinacional per mantenir la seguretat i indicava que el seu mandat «es revisaria dotze mesos després de l'adopció de la resolució o a petició del Govern transitori iraquià».

També el subsecretari d'Estat nord-americà, Richard Armitage, reconegué ahir que el nou Executiu interí iraquià tindrà la potestat de rebutjar les operacions militar que planegin les forces multinacionals d'ocupació. «Sense cap dubte, si és un Govern sobirà, ha de tenir la capacitat de rebutjar-ho, però aquest tipus de temes s'està treballant sobre el terreny entre les forces de la coalició i l'Executiu sobirà», indicà a Brussel·les en roda de premsa amb l'Alt Representant de la UE per a la Política Exterior, Javier Solana.

En el terreny militar, almenys quatre persones moriren ahir i vint més resultaren ferides per l'explosió d'un cotxe bomba a la barriada d'Azamyia, al nord-est de Bagdad. Les fonts precisaren que l'atemptat va ser al carrer d'Omar Bin Abdelaziz, ple de gent en el moment de l'explosió, amb els moments de pànic subsegüents. Afegiren que després de la deflagració eren visibles bassiots de sang damunt l'asfalt, on jeien els cossos de les víctimes.