L'assassinat del president de Txetxènia, Ajmad Kadirov, deixa Moscou sense el seu «home» a la bel·licosa República del Caucas del Nord i sense un líder sòlid en els clans txetxens que li donaven suport com a única alternativa a la guerra. Kadirov, un musulmà moderat que canvià l'Alcorà i el Kalashnikov per les lleis dictades a Moscou, havia estat la figura triada pel Kremlin per mirar de sufocar una resistència que, des de fa deu anys, ha arrasat Txetxènia amb dues guerres i ha causat desenes de milers de morts.
Kadirov lluità per la independència d'aquesta República durant la primera guerra txetxena (1994-1996). El seu lideratge entre els musulmans el portà a convertir-se en muftí o líder espiritual de Txetxènia entre el 1995 i el 2000. Abans, l'octubre del 1998 i el maig del 1999, fou l'objectiu de sengles atemptats amb bombes, dels quals sortí il·lès.
El 1999 Rússia desencadenà la segona guerra de Txetxènia. Però s'estancà en la seva ofensiva arran d'una resistència superior a la prevista. Així, el Kremlin considerà la conveniència de cercar un aliat entre els clans txetxens més poderosos i de derrotar així el separatisme des de dins.
Kadirov es decantava en aquells moments per un major «pragmatisme» i donava suport a la decisió del clan dels Jamadaiev, vinculats amb la màfia i amb l'extorsió, de passar-se al bàndol rus. Amb aquests precedents i amb una actitud prorussa ja clara, Kadirov fou elegit el 12 de juny del 2000 pel president Vladimir Putin per encapçalar una Administració provisional dirigida per Moscou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.