Una bomba que esclatà davall la llotja d'honor de l'estadi
Dinamo, de Grozni, posà fi ahir a la vida del president de la
República russa de Txetxènia, Ajmad Kadirov, que assistia a les
celebracions del 59è aniversari de la victòria soviètica en la II
Guerra Mundial sobre els nazis. La seva mort i la d'un nombre
indeterminat de persones -l'agència France Press insisteix en una
trentena de víctimes mortals, però les fonts oficials russes
limitaven anit la xifra a només sis, i a una cinquantena de ferits-
ha posat contra les cordes el Kremlin i el seu pla de pacificació
per a la República del nord del Caucas, escenari d'un conflicte
cruent que s'allarga ja gairebé deu anys.
La bomba no tan sols posà fi a la vida de Kadirov -els darrers
quatre anys l'home fort de Rússia a Txetxènia-, sinó que també tirà
per terra l'estratègia de Moscou al Caucas.
Els serveis de seguretat hauran de contestar una pregunta
difícil: com ha estat possible que Kadirov, un dels homes més
protegits per Rússia, fos destrossat ahir per un artefacte explosiu
col·locat davall els seus peus.
Fonts policíaques txetxenes citades ahir indicaren que la bomba
podria haver estat col·locada fa mesos durant la reconstrucció de
l'estadi.
El pànic i la confusió s'apoderaren de Txetxènia en els primers
moments després de l'atemptat, fins a l'extrem que les autoritats
locals es negaven a confirmar la mort de Kadirov.
Hagué de ser el mateix president de Rússia, Vladimir Putin, qui
gairebé cinc hores després certificàs de manera oficial la mort de
l'«home de Moscou» a Txetxènia.
La televisió mostrà imatges de Putin consolant Ramzan, fill de
Kadirov i cap de la guàrdia personal del seu pare, un cos d'uns
10.000 homes armats fins a les dents.
Segons la Constitució de Txetxènia, les eleccions presidencials
extraordinàries hauran de ser abans del 9 de setembre, cosa que
deixa poc marge de maniobra a Moscou per cercar el relleu de
Kadirov.
L'assassinat del president txetxè i el buit de poder consegüent
insuflaran, sense cap dubte, ànims renovats a la guerrilla
separatista islàmica, que aquests darrers mesos havia reduït les
seves accions a accions terroristes aïllades, sense aconseguir
desestabilitzar l'Administració de Kadirov.
A més de combatre els separatistes, el president txetxè s'havia
guanyat el respecte dels seus paisans per les reiterades denúncies
de violacions dels drets humans comeses contra la població civil
per les tropes russes a Txetxènia.
En una de les seves darreres iniciatives, Kadirov demanà que el
comandament de l'«operació antiterrorista» a Txetxènia passàs al
Ministeri de l'Interior de la República, petició denegada per
Moscou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.