Rumsfeld assumí davant el Senat la seva responsabilitat.

TW
0

El secretari de Defensa d'EUA, Donald Rumsfeld, acceptà ahir «tota la responsabilitat» pels maltractaments als presoners a Iraq, però tingué problemes per explicar per què es reaccionà tard a les denúncies de fa gairebé un any. Els fets «ocorregueren estant jo a càrrec» del Pentàgon i «accept tota la responsabilitat», afirmà ahir Rumsfeld davant del Comitè de Forces Armades del Senat, al qual explicà la seva gestió de l'escàndol de maltractaments i tortures en presons d'Iraq i Afganistan sota control d'EUA.

Rumsfeld demanà les seves «més profundes disculpes» pel que ha ocorregut als detinguts, però assegurà que no pensa dimitir per l'escàndol, i es mostrà partidari de compensar les víctimes de maltractaments. El cap del Pentàgon qualificà el succeït com «una catàstrofe» i enumerà una sèrie de mesures per posar vedat a aquestes pràctiques, entre les quals figura la creació d'un grup que investigui el succeït i aclareixi responsabilitats fins al màxim nivell necessari.

Admeté també el seu error a no haver reconegut la importància de l'assumpte i no haver-ho comunicat immediatament «al president i els membres del Congrés». Rumsfeld digué que les fotografies dels maltractaments divulgades són «ofensives i indignants», però indicà que aquests «fets terribles» foren perpetrats per un «petit grup de militars». El president del Comitè de Forces Armades del Senat, el republicà John Warner, considerà les vexacions «totalment inacceptables» i digué que taquen la imatge d'EUA al món.

Mentre es produïa la declaració de Rumsfeld al Senat una sèrie de manifestants protestaren per la gestió del secretari d'Estat de Defensa. Els ciutadans començaren a pegar crits de «Processau Rumsfeld per crims de guerra». Els set manifestants són membres del grup CodePink Women for Peace, (Codi Rosa, Dones per la Pau) i escridassaren i assenyalaren Rumsfled com a culpable de les tortures.

«Volem que es processi Rumsfeld i demanam una àmplia investigació de les brutalitats comeses», digué Gael Murphy, una de les fundadores del grup, que exhibia una camiseta amb l'eslògan que cridaven. «El motiu pel qual som aquí és per fer saber al Senat i al poble americà que ens sentim apallissats».