Un bar del Caire: els clients jugen a cartes i donen l'esquena al president.

TW
0

El president dels EUA, George W. Bush, va prometre ahir que els soldats culpables de torturar presos iraquians «seran castigats», i admeté que les seves accions han danyat la credibilitat del seu país a Orient Mitjà. Tanmateix, Bush no demanà disculpes.

El cap del Pentàgon, Donald Rumsfeld, va ser una mica més explícit que Bush a l'hora de demanar disculpes als iraquians, però no demanà perdó per ell mateix. «Qualsevol nord-americà que vegi les fotos ha de sentir que ha de demanar perdó als iraquians que han estat vexats», respongué Rumsfeld a un periodista del programa Good Morning America de la cadena de televisió ABC. «Hem de reconèixer que això és una mica inacceptable i que, certament, és dels Estats Units. Però aquests fets són una excepció». Així mateix, el general Geoffrey Miller, encarregat del sistema penitenciari de la coalició a l'Iraq, presentà ahir les seves disculpes públiques al poble iraquià pels maltractaments a la presó d'Abu Ghraib. «Voldria disculpar-me personalment davant del poble iraquià pel petit nombre de comandants i soldats que van violar les nostres regles i probablement van cometre actes criminals. Garantesc personalment que això no es reproduirà més».

En un gest insòlit fins ara, Bush concedí una entrevista al canal de televisió per satèl·lit àrab «Al-Arabiya» per explicar al mòn islàmic que «hi haurà una investigació exhaustiva i es farà Justícia. El poble d l'Iraq ha de saber que entenc aquestes pràctiques com una cosa terrible. Passaren en una presó que no representa els EUA que jo conec», assegurà. I afegí: «No tenim res a amagar. Creim en la transparència perquè així funcionen les societats lliures. Però és important que el poble iraquià comprengui que en democràcia no tot és perfecte, que es cometen errors».

Bush digué que «la gent a Orient Mitjà que vol molestar els EUA utilitzarà les fotos com a excusa per continuar reclutant gent, però també crec que la majoria pensarà que aquest no és el país del que he sentit parlar». Després, quan l'entrevistador, que no apareixia en pantalla, li demanà si podia garantir que atrocitats com aquestes no es repetirien, Bush va contestar: «Sens dubte. Així ho he dit al secretari de Defensa, Donald Rumsfeld».

Segons el president, les tropes americanes romandran a l'Iraq fins que «hagin complit la seva missió. Volem ajudar. Assumim una responsabilitat i la mantenim perquè creim en la llibertat». Bush no desaprofitarà l'ocasió per parlar d'Al Qaeda. «L'11 de setembre de 2001 Al Qaeda ens atacà i ens declarà la guerra. Nosaltres hem pres el desafiament. Mentre jo sigui president no deixaré de perseguir-los. Aquesta gent ens odia, odia la llibertat, volen matar els iraquians perquè els iraquians volen ser lliures.

Volen desestabilitzar el país i nosaltres volem ajudar els iraquians». Respecte a la possibilitat d'una altra «guerra preventiva», en aquesta cas contra Síria, Bush va respondre que l'opció militar «per a mi sempre és la darrera, no la primera. Iraq era en una situació diferent per Saddam Hussein, que havia desafiat el món, les seves armes de destrucció massiva, vincles terroristes, tortures, fosses comunes... era una situació única».

L'entrevista d'Al-Arabiya va ser difosa en anglès i sense traducció en una primera emissió, i traduïda a l'àrab una hora més tard. La primera emissió va passar pràcticament desapercebuda.

Rumsfeld deixà oberta la possibilitat que es «paguin» indemnitzacions als iraquians que patiren els abusos. Tanmateix, Bush afirmà que manté «absolutament» la seva confiança en Rumsfeld i no creu que hagi de renunciar per l'escàndol, segons el portaveu de la Casa Blanca, Scott McClellan, Rumsfeld tampoc té cap ganes de dimitir. «Em sembla que la cadena de comandament és la cadena de comandament i nosaltres hem ordenat sis investigacions que estan en curs per determinar el que va passar», va dir.

Miller va ser nomenat fa uns dies al capdavant de les presons quan un jove soldat entregà les fotografies i denuncia els fets al seu comandament. Sis soldats han estat acusats de conspiració, crueltat i maltractament, assalt i actes indecents.