L'esquerra francesa arrasa als comicis i pot prendre fins a 13 regions a la dreta

El primer ministre Raffarin podria deixar el càrrec després de la contundent derrota

TW
0

L'enfonsament del centredreta a les eleccions regionals realitzades ahir podria fer-li passar de presidir 14 regions (de les 22 de França) a fer-ho només en una, segons els últims sondeigs emesos per la cadena televisiva TF1. El centreesquerra, que gairebé obtingué la majoria absoluta (49,8 per cent dels vots), dirigiria 18 regions, mentre en altres tres el resultat és ajustat i dependrà del recompte oficial. Aquests resultats deixen ferit de mort el primer ministre, Jean Pierre Raffarin, el càrrec del qual perilla després del resultat de la dreta a les regionals. Durant tota la setmana, el principal dubte era saber quina seria la decisió que prendria Jacques Chirac en cas que es repetís el resultat en el segon torn.

Ara que la derrota no només s'ha confirmat, sinó de manera tan àmplia, és possible que França vegi en els pròxims dies un canvi del cap del seu Executiu. Un sondeig que apareixerà avui al setmanari L'Express mostra que només un 29 per cent dóna suport a la continuïtat del primer ministre, davant un 58 per cent que proposa el seu recanvi. El primer secretari del Partit Socialista (PS), François Hollande, declarà que aquests primers resultats, si es confirmen, «crea una situació política nova a França» i suposen una «pesada sanció contra el Govern de Jean Pierre Raffarin». En la seva opinió, els francesos «han rebutjat» una «política que ha augmentat les desigualtats». El president de l'UMP, Alain Juppé, considerà que el que ha ocorregut és un «greu fracàs». Juppé digué també que «el problema no són les persones», en un missatge de suport al primer ministre, Jean Pierre Raffarin.

El primer ministre, en la seva al·locució d'ahir, considerà que els resultats eren «clars» i que «l'oposició ha guanyat l'escrutini». S'«han de treure les conseqüències nacionals» de la derrota, digué Raffarin, qui assegurà que l'acció del Govern ha de ser «més justa i més eficaç».

El Partit Socialista, al costat dels seus aliats Els Verds i el Partit Comunista, hauria obtingut un 49,8 per cent (davant un 40,15 per cent en el primer torn), l'aliança conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP) i la centrista UDF, un 37 per cent (34,47 per cent en la primera volta) i l'ultradretà Front Nacional (FN), present en 17 de les 22 regions metropolitanes en joc, un 13'2 per cent (14'70% en la primera volta).

Tenint en compte només les 17 regions on es presentava el Front Nacional, els resultats de l'extrema dreta milloren les seves xifres del primer torn, ja que pujaria a un 16 per cent, per un 36% del centredreta i un 48% del centreesquerra. El que significa que el centredreta no ha aconseguit capturar vots del Front Nacional (FN), malgrat les repetides crides als electors de l'ultradreta, fetes durant la darrera setmana, amb l'argument que votar FN era «fer guanyar l'esquerra».