Els líders de la UE aprovaren ahir un pla ambiciós d'acció contra el terrorisme, impulsat després dels atemptats de l'11-M a Madrid, amb una sèrie de mesures que cerquen l'aplicació d'accions proposades després dels atacs de setembre del 2001 als EUA i el desenvolupament de les quals no acaba de donar fruits.
Els estats membre han «de fer realitat els compromisos i aplicar la legislació adoptada arran de l'11 de setembre», assenyalà en roda de premsa el president de la Comissió Europea, Romano Prodi. «Hi ha països que s'hi endarrereixen -en l'aplicació de les mesures- i després dels atemptats de Madrid això és imperdonable», afirmà Prodi. I afegí que «cap dels capítols fonamentals no s'executa de manera completa perquè hi ha estats que no hi col·laboren».
El problema de la falta d'aplicació de les mesures va ser el tema central en el debat dels caps d'Estat i de Govern de la UE, ja que la resta de la declaració sobre lluita antiterrorista aprovada pels mandataris ja s'havia consensuat amb antelació.
Entre les mesures encara no aplicades del tot hi ha les relatives a l'ordre de detenció europea, la creació d'equips conjunts d'investigació, blanqueig de capitals, confiscació dels instruments i productes del delicte o cooperació policíaca i judicial en la lluita antiterrorista.
Sobre tot això, el president de torn de la UE, el primer ministre irlandès Bertie Ahern, recordà que «després de l'11 de setembre s'aprovaren decisions que encara no s'apliquen, de manera que ara no reinventam res de nou: es tracta d'aplicar allò ja establert».
En el mateix sentit es manifestà l'alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana, que en posà posar com a exemple que en la declaració es demana treballar en un centre d'intel·ligència que ja existeix: «Es trata de millorar la relació amb Eurojust i amb Europol».
Un dels aspectes més controvertits del manifest aprovat ahir va ser el recurs a la «clàusula de solidaritat», inclosa en el projecte de Constitució Europea i l'aplicació de la qual s'avançarà. Aquesta clàusula estableix que els estats actuaran de manera conjunta si n'hi ha cap que sigui víctima d'un atemptat terrorista i mobilitzaran tots els instruments de què disposin, inclosos els mitjans militars.
D'altra banda, el president del Govern en funcions, José María Aznar, entrà ahir amb cara seriosa a la sala on es duen a terme les sessions de la trobada que serà el seu darrer Consell Europeu. El mandatari es dirigí al seu lloc i hagué d'esperar alguns minuts per rebre les primeres salutacions. L'ambient general era de fredor i reflectia una certa sensació de soledat.
De manera paral·lela, les imatges de televisió mostraven el president francès Jacques Chirac i el canceller alemany, Gerhard Schroeder en animada conversa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.