El xeic Ahmed Iassin, cap espiritual i fundador del moviment islamista palestí Hamàs, de 67 anys, assassinat ahir per l'Exèrcit israelià, era la figura més rellevant entre els integristes palestins, per als quals la seva paraula era llei.
Malgrat la paràlisi que sofria des de l'adolescència, com a líder religiós es disputava amb Iasser Arafat la lleialtat de més de mig milió de palestins. El 1987 Iassin creà a la franja de Gaza el moviment Hamàs, inspirat en els Germans Musulmans d'Egipte. Els seus militants provenien de la Intifada, el moviment contra l'ocupació dels territoris àrabs pels israelians.
La seva xarxa de col·laboradors es nodria a les mesquites i a les institucions de caràcter social islàmiques. El xeic Iassin va ser detingut el 1989 a Gaza acusat d'estar implicat en l'assassinat de dos soldats israelians i de quatre col·laboracionistes palestins. Va ser condemnat el 1991 a cadena perpètua.
Tancat a la presó d'Ayalon, Iassin aconseguí que el diari panàrab A l'Hayat publicàs unes declaracions seves del 1995 en les quals afirmava que «la pau amb Israel va contra la llei islàmica», però no descartava «una treva temporal de 10 anys amb l'Estat jueu». La treva seria per unir forces i després atacar Israel. Iassin rebutjava qualsevol possibilitat de suavitzar la seva posició davant el procés de pau firmat per Arafat i el Govern israelià el 1993.
Alliberat
Després de vuit anys a la presó, va ser alliberat l'1 d'octubre de 1997 i ingressat en un hospital jordà. Formalment, el seu alliberament va ser decretat pel Govern israelià de Benjamin Netanyahu, després d'una petició presentada pel rei Hussein de Jordània.
Una de les principals raons oficials al·legades pel monarca haixmita per aconseguir-ne la llibertat va ser el delicat estat de salut del xeic integrista i el presumpte risc que corrien les autoritats israelianes si deixaven que aquest morís en una de les seves presons, fet que podia provocar un esclat de còlera a les zones autònomes palestines.
Ahmed Iassin estava gairebé cec i afectat d'una tetraplègia que li paralitzava el 90 per cent del cos i l'obligava des de feia anys a viure depenent en una cadira de rodes. Però darrere d'aquestes explicacions oficials semblava amagar-se una altra realitat, segons la qual l'alliberament de Iassin va ser el resultat d'un intercanvi de presoners, en el mitjançà el rei jordà.
Un dia després de ser alliberat, el xeic va manifestar el seu suport als atacs suïcides contra Israel. «Hauria esperat que el meu fill fos un dels responsables dels atemptats suïcides», digué. Encara que al principi va ser negat el seu retorn a Gaza, Netanyahu l'autoritzà. I el 6 d'octubre de 1997, Iassin va ser rebut com un heroi per milers de palestins.
Segons els analistes palestins, l'interès de gran part dels règims àrabs d'atorgar honors de gairebé cap d'Estat al líder de Hamàs és el mateix: en quasi tots aquests països existeix una oposició de radicals islàmics. Quan un governant es reunia amb Iassin aconseguia tranquil·litzar immediatament l'esmentat sector. Això ocorria especialment a Aràbia Saudita i als Emirats del Golf.
A Gaza tampoc no va passar inadvertit un altre èxit del dirigent islàmic: la mobilització de més de 50 milions de dòlars destinats a reforçar la infraestructura social, educativa i religiosa de l'organització quan just faltaven vuit mesos per a les eleccions legislatives palestines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.