Sharon mata el líder de Hamàs

Ahmed Iassin i vuit persones més foren massacrats per tres coets llançats des d'un helicòpter

El cos del xeic quedà completament destrossat.

Josep Maria SastreJerusalem23/03/04 0:00

La campanya d'assassinats selectius d'Israel se superà ahir a si mateixa amb l'assassinat selectiu del fundador i cap espiritual del Moviment per a la Resistència Islàmica (Hamàs), el xeic Ahmed Iassin, a Gaza. El primer ministre israelià, Ariel Sharon, felicità l'Exèrcit per l'operació i afirmà que Iassin era «el primer dels terroristes palestins». Per la seva part, el president de l'Autoritat Palestina, Iasser Arafat, condemnà «aquest crim atroç», que «no té precedents i supera totes les línies roges», i Hamàs jurà revenja i prometé que matarà «centenars» d'israelianes.

Ahmed Iassin fundà Hamás a Gaza el 1987, a començaments de la primera Intifada. Hamàs sorgí com organització amb finalitats humanitàries a Gaza i Cisjordània, inspirada en els Germans Musulmans d'Egipte, però aviat es dotà d'un braç armat, les Brigades Ezzedine al Qassam, responsable de nombrosos atemptats mortals contra Israel.

Un helicòpter israelià matà a primera hora d'ahir nou persones i en ferí altres deu més. Entre els morts es trobaven el xeic Iassin i dos dels seus guardaespatlles. Iassin, tetraplègic, fou assassinat quan sortia d'una mesquita a la qual havia acudit a resar abans de l'alba. El seu cos fou evacuat a l'hospital Shifa de Gaza.

L'atac es produí una setmana després que el Govern israelià anunciàs l'inici d'una ofensiva contra les organitzacions de la resistència palestina a la franja de Gaza abans de la retirada d'aquest territori. La ràdio oficial israeliana informà ahir que el propi Ariel Sharon havia supervisat l'assassinat de Iassin.

Iassin controlava i dirigia Hamàs des de la seva cadira de rodes, en la qual es trobava postrat des de feia dècades. Un tribunal israelià el condemnà el 1989 a cadena perpètua per haver ordenat el segrest i assassinat de dos soldats israelians, però fou alliberat el 1997 a canvi de l'alliberament de dos agents secrets israelians.

De tornada a Gaza, a la seva casa del suburbi d'Al Zeytuni, el xeic Iassin continuà el seu combat contra l'ocupació israeliana. Obertament oposat als Acords d'Oslo, Iassin estava considerat el principal rival polític de Iasser Arafat.

En la seva primera reacció oficial a la notícia, Ariel Sharon felicità les forces de seguretat hebrees per l'assassinat de Iassin. «L'Estat d'Israel atacà aquest matí el primer dels assassins i terroristes palestins», assenyalà durant una breu al·locució davant dels diputats del seu partit, el Lukud, en una de les sales del Parlament. «La quinta essència de la ideologia d'aquest home era l'assassinat i la mort dels jueus, i la destrucció de l'Estat d'Israel».

Per la seva part, la Direcció Palestina, presidida per Iasser Arafat, i el Comitè executiu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina condemnaren fermament l'assassinat de Iassin. En una declaració recollida per l'agència oficial palestina WAFA, la Direcció Palestina afirmà que «aquest crim atroç no té precedents i supera totes les línies roges». «La seguretat i l'estabilitat no seran possibles fins que acabi l'ocupació israeliana», afirma.