El Consell de Govern i els líders de la comunitat xiïta pareixen haver arribat a un acord que permetrà la firma avui de la Constitució provisional iraquiana, un acte ajornat divendres per les reticències del líder espiritual dels xiïtes a l'Iraq, l'aiatol·là Ali al Sistani. «Hem aconseguit un acord: hi haurà bones notícies aviat», declarà als periodistes Mowaffaq al-Rubai, un dels representants xiïtes que integren el Consell de Govern interí fomentat pels Estats Units.
Al-Rubai, que havia viatjat a la localitat santa de Nayef, capital del xiïsme a l'Iraq, per reunir-se amb Al Sistani i amb altres líders religiosos i polítics de la seva comunitat, afegí que «estam preparats per firmar -la Constitució- dilluns -avui».
Aquesta és la tercera vegada que s'anuncia la signatura de la Carta Magna, ja endarrerida fa vuit dies arran dels brutals atemptats suïcides que mataren 171 fidels xiïtes durant la festa d'Atxura, la més important del seu calendari, a Bagdad i a Kerbala.
El controvertit representant d'aquesta confessió, conegut pels seus comentaris polèmics, no va revelar en tot cas si el poderós aiatol·là havia cedit a la fi o si només havia matisat les seves demandes.
Els representants xiïtes es negaren divendres a rubricar el text de la Carta Magna que ha de conduir la transició a l'Iraq després de les objeccions d'Al Sistani sobre dos punts: un respecte de les atribucions de la comunitat kurda i l'altre, quant a la presidència rotativa del país.
En concret, l'influent clergue de nacionalitat iraniana però líder de la comunitat xiïta iraquiana no acceptava la possibilitat que els kurds poguessin vetar el referèndum que tindrà lloc l'any vinent per aprovar la Constitució definitiva.
En el text ara a debat s'hi inclou la probabilitat que la Carta Magna definitiva no tengui efecte a les regions kurdes si més de dos terços de la població la rebutja.
Segons fonts pròximes a Al Sistani, una minoria -els kurds- no ha de poder bloquejar cap disposició aprovada per una majoria, la comunitat xiïta, que representa el 60% de la població de l'Estat.
La firma del text constitucional és un element clau en el pla dissenyat pels EUA per tornar la sobirania al poble iraquià. L'administrador civil Paul Bremer, que s'ha hagut d'esforçar perquè els iraquians es posassin d'acord, ha descrit aquesta Constitució com «una de la més progressistes» del Pròxim Orient. L'objectiu és conduir la transició cap a un Govern democràtic, elegit en comicis directes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.