TW
0

El primer dia del judici contra el pederasta més famós de la història, Marc Dutroux, i els seus còmplices es va veure marcat pel seu esforç d'ahir a propagar la idea que ell «no era el motor» de la xarxa mafiosa que segrestava, violava i assassinava al·lotes d'entre 8 i 19 anys.

«La gent vol creure que som el centre de tot. S'equivoquen. He fet coses de les quals no som el motor. He estat instrumentalitzat per altres, i aquests al seu torn han estat manejats per altres», afirmà Dutroux a la premsa belga, que omple pàgines i pàgines sobre el cas més truculent que es recorda en aquest Estat d'onze milions d'habitants.

«Està Nihoul implicat en els delictes? Evidentment! N'és la frontissa (...). Martín, Lelievre, Nihoul són acusats de fets menys importants que els que han comès realment», assenyala el «monstre de Charleroi» en un text escrit remès a la TV flamenca VTM.

L'existència d'una xarxa de pedofília nacional, i fins i tot internacional, s'ha esgrimit en nombroses ocasions durant els set anys i mig d'instrucció. Però al final ha estat descartada pel jutge instructor, Jacques Langlois, en contra de l'opinió del fiscal.

Els advocats de Dutroux, de la seva companya sentimental Michele Martín, i els seus de dos companys també s'esforçaren ahir a propagar aquesta tesi, acceptada en general per l'opinió pública belga, la qual no entén cap dels múltiples errors judicials i policíacs que s'han comès en aquest cas.

La defensa ressalta en aquest sentit els exàmens dels cabells trobats al soterrani de Marcinelle, on la banda va mantenir tancades diverses de les petites. Segons ells, són «la prova material peremptòria que altres persones diferents dels acusats avui presents freqüentaren el soterrani alhora que les víctimes». «Podem creure que no hi ha cap xarxa de pedofília? Som l'únic país al món on els pedòfils són pervertits aïllats?», es demanen els advocats defensors en un document que denuncia l'«esquarterament del dossier».

A part d'aquestes declaracions a la premsa, la primera jornada del procés criminal va arrancar amb l'elecció de les 12 persones que formaran el jurat popular encarregat de dictar un veredicte sobre les morts de quatre joves i el segrest de sis més d'entre 8 i 19 anys el 1996.

En total, sis homes i sis dones han estat elegits en devers cinc hores d'un total de 180 persones d'edats compreses entre 30 i 60 anys. Un total de 100 persones convocades demanaren no ser elegides per raons personals, familiars o professionals, sobretot pel fet de no sentir-se preparades per assumir un cas d'aquesta tensió social. Després d'una primera selecció, quedaren 48 noms, dels quals n'han sortit 12 de definitius per sorteig. La defensa de Dutroux no n'ha rebutjat cap, però sí el Ministeri públic i els advocats dels altres imputats.

El moment més intens serà tanmateix avui, amb la lectura de l'acta d'acusació, resum de la instrucció criminal més llarga de la història de Bèlgica, ja que ha durat més de set anys i ha omplert 440.000 pàgines. En total, per la fortificada sala d'Arlon hi passaran desenes de testimonis, entre els quals destaca la jove Sabine Dardenne, que amb 12 anys va estar 79 dies segrestada per Dutroux i per la seva banda.