La nova llei fonamental iraquiana dóna capacitat legislativa a l'Islam

L'acord ha exigit uns quants dies de negociacions àrdues a causa de les profundes divisions existents en el si del Consell quant a assumptes com la introducció de la legislació islàmica, la situació de les regions kurdes o els drets de la dona.

D'entrada, la nova Carta Magna reconeixerà l'Islam com una de les fonts -no l'única, tot i que alguns sectors ho proposassin- de la legislació iraquiana i concedirà certa autonomia a la minoria kurda. Els membres del Consell i els responsables de la coalició han declarat que aquesta llei fonamental interina podria servir de norma general, però s'han estimat més remetre els detalls dels temes més espinosos als redactors de la futura Constitució permanent.

Les discrepàncies han estat la causa que els debats s'hagin allargat més enllà del previst per la principal potència ocupant del país, els Estats Units, amb vista al traspàs del poder a un Govern iraquià en un termini de quatre mesos -ja tocava haver-hi acord sobre la Carta Magna el 28 de febrer. Segons el principal enviat britànic a l'Iraq, Sir Jeremy Greenstock, les eleccions per a la futura assemblea constituent podrien ser a final d'enguany o a començament del 2005.

El pas següent depèn de l'administrador civil dels Estats Units a l'Iraq, Paul Bremer, investit de poder per aprovar o per vetar el document final. Bremer ja ha advertit que rebutjarà qualsevol document que converteixi l'Islam en la font principal de la llei iraquiana. Tant Bremer com Greenstock seguiren personalment els debats. Bremer hi assistí «en qualitat d'observador i per solucionar qualsevol problema, però no intervingué en els parlaments».