Mort a Jerusalem

A més dels nou morts, l'atac causà al voltant de 60 ferits, dels quals onze es troben en estat greu. El terrorista, Mohamed Zohul de 23 anys, tenia un fill i treballava com a obrer de la construcció. Cap a les 8.30 hores, s'immolà a l'interior de l'autobús número 14, a prop del parc de la Liberty Bell, en un moment en què el vehicle anava ple, com és habitual en diumenge, dia feiner.

Aquest atemptat va ser el primer a la ciutat des del comès el 29 de gener, en el qual moriren onze persones i que fou perpetrat també per un suïcida a l'interior d'un autobús. En aquesta ocasió, els agents de seguretat israelians examinaren la zona davant del temor que hi pogués haver armes químiques.

La cosa certa és que, considerant allò succeït en altres ocasions i la reunió de responsables de seguretat israelians sobre aquest assumpte, pareix molt probable que hi hagi represàlies. De fet el ministre de Defensa, Saül Mofaz, es reuní amb els seus assessors per decidir segons la ràdio del país la «resposta» a l'atac, que inclourà una operació «puntual» encaminada a atacar «la infraestructura d'aquest atemptat».

Poc després de l'atac, la Brigada dels Màrtirs d'Al Aqsa, un grup pròxim a Al Fatah, reivindicà a través de l'emissora de televisió de Hezbol·là Al Manar i altres mitjans l'autoria de l'acció perpetrada ahir.

Després de l'atac, les reaccions de l'Autoritat Palestina i del Govern d'Israel arribaren tenyides de referències a la construcció del mur, la legalitat del qual examinarà a partir d'avui la CIJ per petició de l'Assemblea General de les Nacions Unides, la qual sol·licità al tribunal una opinió consultiva sobre l'assumpte.

17 països participaran en la vista, si bé no hi seran presents els EUA, ni la UE ni Israel.

L'Autoritat Palestina (ANP) condemnà l'atac i es comprometé a perseguir-ne els organitzadors i a dur-los davant de la Justícia.

A més unes hores abans el primer ministre palestí, Ahmed Qorei, insistí en un comunicat que s'«ha de posar fi a aquestes accions perquè serveixen de pretext a Israel per continuar la construcció del mur, els assassinats i les incursions contra els civils palestins».

Per la seva banda, les manifestacions del Govern israelià també tenien relació amb l'aixecament de la «paret», però en sentit contrari.

Alguns oficials establiren un paral·lelisme entre l'atac i la construcció de la barrera, afirmant que és una mostra de la necessitat d'aixecar-la. «Aquest atac a Jerusalem prova sense refutació possible la necessitat de la tanca de seguretat israeliana. Qui pensi d'una altra manera s'està enganant a si mateix», assegurà un oficial de l'oficina del primer ministre, Ariel Sharon.

El mur «salva vides»
La reacció del ministre Shalom va ser igual d'expressiva. «Aquest atemptat prova fins a quin punt la construcció d'un tancament de seguretat és indispensable: allà on no hi ha tancament hi ha horror; allà on el tancament s'ha duit a terme, els resultats són clars i nets», afirmà a la ràdio militar. «És per això que tirarem endavant el tancament, perquè salva vides», afegí.

A pesar del boicot a la feina de la CIJ, Israel ha evidenciat una certa inquietud davant de la possible intervenció de la Justícia internacional i ha decidit fer caure un tram del mur de vuit quilòmetres que aïllava una localitat palestina sencera, Baka al Sharkiyé.

En qualsevol cas aquesta decisió contrasta amb el boicot contra la CIJ d'Israel, que a través d'una comissió ministerial presidida per Sharon «ha decidit adoptar les recomanacions dels equips d'experts i no participar en les audiències», en una reunió duita a terme a mitjan mes de febrer.