El Parlament holandès aprovà ahir una proposta polèmica del Govern que suposarà l'expulsió de 26.000 sol·licitants d'asil, molts dels quals procedeixen de llocs encara en conflicte com l'Afganistan, Somàlia o Txetxènia. Si la llei aconsegueix el vistiplau, els afectats hauran d'abandonar el país en un termini de tres anys, tot i que alguns d'ells faci molt de temps que hi visquin, tenguin feina i hagin format una família.
Es tracta de sol·licitants que entraren als Països Baixos abans d'abril del 2001, data en la qual començà a ser vigent una altra llei més restrictiva. Gent de l'antiga Iugoslàvia, afganesos i iraquians encapçalen la llista de peticions d'asil en aquell període.
La Cambra Baixa mostrà aquest suport després del rebuig de dues mocions parlamentàries que demanaven l'indult per a aquelles famílies de refugiats amb fills menors d'edat que visquin a Holanda des de fa més de cinc anys, com també per als refugiats que hagin exhaurit els recursos judicials per tramitar els seus papers de residència.
Aquestes mocions presentades pels partits d'esquerra, en l'oposició, criticaven que el govern holandès -format per una coalició de centredreta entre liberals i democristians- apliqui ara una política de deportació estricta si durant anys han permès l'estada de refugiats fins i tot després d'haver-los negat amb reiteració la residència.
No obstant això, els diputats han accedit a permetre que devers 2.300 sol·licitants d'asil, el cas dels quals s'ha considerat especialment greu, romanguin al país, segons afirmaven ahir els mitjans locals. A més, la ministra d'Estrangeria, la liberal Rita Verdonk (VVD), s'ha compromès a revisar de manera individual «casos excepcionals» abans de procedir a la repatriació.
La mesura ha estat rebutjada per les ONG i pels grups de defensa dels Drets Humans, entre aquests Human Rights Watch. L'organització, amb seu a Nova York, criticava ahir el Govern de la Haia perquè vol expulsar homes, dones i infants a llocs com l'Afganistan, Somàlia o Txetxènia. També l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, l'holandès Ruud Lubbers, ha demanat prudència a les autoritats.
A pesar del tarannà tolerant d'Holanda, darrerament les actituds i les polítiques han passat a ser més restrictives i la llei que entrà en vigor el 2001 així ho confirma. Segons dades oficials, s'espera que les sol·licituds de feina del 2003 s'acostin a 10.000, mentre que el 2000 foren 43.560.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.