L'ONU descarta que es puguin celebrar eleccions a l'Iraq abans del 30 de juny

Encara que subratllà que el més desitjable és que les eleccions se celebrin com abans millor, Ibrahimi apuntà després, en roda de premsa, que primer s'han de donar «les circumstàncies mínimes» per realitzar-les, a més d'un «marc legal, una cosa inexistent actualment a l'Iraq».

L'enviat de l'ONU al·ludí també que ni tan sols ara existeix un cens: «s'haurà de cercar una fórmula per dotar totes les persones de documents d'identitat abans de votar», indicà.

Ibrahimi es mostrà, això no obstant, esperançat davant de la possibilitat que totes les parts iraquianes es posin d'acord sobre la qüestió electoral davant de la divergència entre xiïtes i sunites sobre la conveniència de la convocatòria a les urnes.

«Després del vist i sentit som optimista sobre que puguem assolir una proposta que reflecteixi els desigs del poble», precisà.

Ibrahimi es referí així mateix a la situació d'inestabilitat que viu l'Iraq, i advertí del risc d'una guerra civil que podria desembocar en una «libanització» del país.

«Hi ha perills molt reals, hem de ser molt curosos», digué Ibrahimi, qui respecte als plans de l'ONU assegurà «que el treball està sent molt intens i molt fructífer». «Esperam poder tornar i romandre a l'Iraq en un futur pròxim», anuncià.

L'ONU retirà tot el seu personal a mitjan setembre passat, gairebé un mes després que la seva seu a Bagdad fos destruïda per un atemptat suïcida que deixà 22 morts, entre ells el representant de l'organització a Bagdad, Sergio Viera de Mello.

Amb les seves declaracions, Ibrahimi posà fi ahir a la seva missió d'una setmana a l'Iraq, on arribà per avaluar la viabilitat de celebrar comicis abans que les autoritats de la coalició traspassin el poder a un govern local, el pròxim 30 de juny.

La convocatòria en breu d'eleccions per sufragi universal fou exigida pel màxim líder xiïta, el gran aiatol·là Ali Sistani -líder espiritual de més del 60% de la població-, la petició del qual fou tanmateix rebutjada per l'administrador civil de l'Iraq, el diplomàtic nord-americà Paul Bremer, i representants de la minoria sunnita, que per una pura qüestió aritmètica s'oposen a uns comicis que donarien el poder a la comunitat religiosa rival.