El vicepresident dels EUA, Richard Cheney, demanà ahir al món des de Davos un major esforç militar per afrontar el terrorisme i, dirigint-se en concret als països del vell continent, els recordà la necessitat de disposar de més tropes europees susceptibles de desplegament en cas de conflicte. «S'han d'afrontar les amenaces d'avui abans que ens arribin», digué un Cheney ferm i desafiador en un esperat discurs en el marc del Fòrum Econòmic Mundial.
En al·lusió a l'aspiració sobretot de París i de Berlín de crear una força continental més independent, Cheney digué que cap de nosaltres no es pot permetre «malgastar ni duplicar esforços o embarcar-se en cap competició».
«Amèrica vol l'Europa més forta possible», afegí el més poderós vicepresident de la història dels EUA, el qual adreçant-se als europeus, els assegurà que una de les prioritats és una cooperació més estreta i un repartiment major de tasques entre la UE i l'OTAN. «Els europeus no s'han de veure obligats a triar entre les seves vocacions europea i atlàntica», insistí.
En un to de no estar disposat a admetre cap crítica per la guerra de l'Iraq, Cheney traçà un panorama optimista dels progressos que, segons ell, s'estan aconseguint ja al país asiàtic i, oblidant el caos regnant, afirmà que els iraquians s'han vist alliberats d'un règim tirànic i de terror.
Cheney demanà als europeus en particular unir-se amb els EUA en l'esforç comú per combatre al terrorisme i els règims que hi donen suport. I manifestà que Europa no pot sobreviure com un enclavament de pau envoltat d'un mar de fanatisme i d'odi.
El vicepresident advocà pel manteniment d'una aliança transatlàntica «forta i cooperativa en tots els fronts» i destacà el paper dels aliats europeus com Espanya, el Regne Unit, Polònia i Itàlia en la tramesa de tropes a l'Iraq. Però agraí també l'esforç de països d'altres continents com el Japó, Hondures, la República Dominicana i Nicaragua.
«L'ús del poder militar serà sempre la decisió més difícil per a tot dirigent polític, però la debilitat i la vacil·lació poden dur com a conseqüència la tragèdia», digué Cheney per contestar una de les preguntes formulades des de l'auditori després del seu discurs.
Cheney afirmà que «la seguretat no és divisible», i l'opció no «és entre un món unipolar ni multipolar», sinó que la meta comuna és un món «just i democràtic». A més, negà que la democràcia tengui patent nord-americana ni occidental. Digué que el desig de democràcia és universal i es felicità que un conjunt de països islàmics, entre aquests el Marroc, Egipte o altres del Pròxim Orient ja hagin començat a emprendre reformes democràtiques. Posà Turquia com a exemple d'un Islam tolerant i expressà el suport del seu país a les aspiracions d'ingrés en la Unió Europea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.