El president dels Estats Units, George W. Bush, no va fer cas ahir de l'oposició del Senat i designà com a membre del Tribunal Federal d'Apel·lacions el jutge Charles Pickering, acusat pels legisladors demòcrates de promoure idees ultradretanes. Bush aprofità una pausa al Congrés per confirmar la designació després que el Senat hagués postergat el nomenament.
Els detractors de Pickering havien afirmat que no s'hi podia confiar perquè hi ha en joc la defensa de drets civils. Afegiren que en un cas de cremada de creus succeït el 1994, la seva intervenció va ser per reduir la condemna que s'havia dictat contra un blanc. «Un home que ha defensat la cremada de creus no mereix aquest càrrec», afirmà el senador demòcrata Charles Schumer. Aquest qualificà la mesura de «cop baix contra els qui cerquen equitat i bipartidisme en el procés de designacions judicials».
Als Estats Units, calar foc a creus s'associa de manera directa amb les activitats del grup racista Ku Klux Klan, als estats del sud. En qualsevol cas, el president assegurà fa poc en un comunicat que Pickering és un magistrat amb una preparació alta per exercir al Tribunal d'Apel·lacions i «té un gran suport bipartidista i també de tots els qui el coneixen millor».
Afegí que fins a darrera hora la seva designació no s'havia concretat a causa de «tàctiques obstruccionistes sense precedent d'una minoria de senadors demòcrates». Aquestes maniobres «no s'adiuen amb la responsabilitat constitucional del Senat i perjudiquen el nostre sistema judicial».
D'altra banda, el mandatari destacà ahir els resultats positius de la seva lluita contra el terrorisme i en l'ocupació de l'Iraq, mentre en aquest país una bomba feia pujar a 500 el nombre de morts dels EUA des de l'inici de la guerra. En el seu discurs setmanal a la ràdio, Bush afirmà que la campanya del seu Govern contra el terrorisme és «implacable».
«Estam lluitant en aquesta guerra de manera ofensiva, negant refugi als terroristes, localitzant i confiscant els seus recursos secrets i obligant els terroristes i els seus patrocinadors a retre comptes», afirmà.
També oferí un resum del pròxim discurs sobre l'Estat de la Unió, que pronunciarà dimarts al Congrés. Hi emfasitzarà per exemple els presumptes avanços en la seva política exterior a l'Afganistan, a Líbia i, per descomptat, a l'Iraq. Al Pròxim Orient, «els Estats Units s'estan enfrontant amb els perills i promovent la democràcia i l'esperança com a alternatives del terror i de la violència», sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.