L'OTAN estudia prendre el comandament pel juny de la zona espanyola de l'Iraq

En aquell moment, el diari britànic The Independent afirmà que la iniciativa partí d'Espanya i Polònia, de manera que l'Aliança es faria càrrec de la zona centre-sud on operen ambdós països, actualment sota comandament polonès i amb assistència tècnica de l'OTAN. Una altra alternativa és que sigui Espanya qui assumeixi el comandament de la divisió multinacional a partir del segon semestre del 2004, encara que per a això hauria previsiblement d'enviar més efectius -Espanya té a la zona 1.300 soldats, davant els 2.500 de Polònia. L'assumpte s'abordarà a començaments de febrer durant la tradicional Conferència de Seguretat de Munic, que es reuneix cada any en aquesta ciutat del sud d'Alemanya i que enguany abordarà també el futur de la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF) que comanda l'OTAN a l'Afganistan.

Si l'Aliança decideix assumir una missió a l'Iraq, un dels temes que hauran de discutir-se és quins països hi participaran. El Govern alemany ja ha descartat enviar tropes al país àrab.

Així mateix, centenars d'iraquians tornaren a manifestar-se ahir a la ciutat d'Amarah un dia després de la mort de sis persones en aquesta zona per trets de la policia iraquiana durant una protesta d'aturats que es tornà violenta.

Els manifestants llançaren pedres contra les tropes britàniques i els efectius de la policia iraquiana que no interveniren per dispersar-los.

Després de la posta del sol s'escoltaren trets d'armes automàtiques al centre d'Amarah, on els comerciants contractaren homes armats per protegir les seves mercaderies contra possibles saqueigs.

Segons els testimonis, entre els iraquians que es manifestaren ahir figuraven molts de familiars de les persones que moriren durant la protesta de dissabte. Fonts policíaques a Amarah, propera a Bàssora, que es troba sota la tutela de l'Exèrcit britànic, asseguraren que els primers trets durant la protesta de dissabte procediren dels manifestants i que els agents es veieren obligats a respondre.

D'altra banda, el primer ministre britànic, Tony Blair, admeté ahir que és possible que les armes de destrucció massiva que justificaren la guerra d'Iraq no es trobin mai. «En un país que és el doble de gran que la Gran Bretanya, podria no ser sorprenent que no es trobi on està amagat el material».