Lloc on es trobaren les bombes de morter sospitoses.

Lloc on es trobaren les bombes de morter sospitoses.

France PressBagdad11/01/04 0:00
TW
0

Cinc iraquians moriren a Amara (al sud del país) pels tirs de la Policia Local, la qual mirava de dissuadir un grup de manifestants que tirava pedres contra la seu del Govern provincial a la ciutat. A més, les forces de la coalició mataren un manifestant que havia llançat dues granades. «Hi ha hagut cinc morts i un ferit», explicà un portaveu de la coalició, el subtinent Paul Wightman.

La classificació actual de Saddam ha causat malestar i suspicàcia entre les autoritats iraquianes, si bé els EUA negaren ahir haver arribat a cap tracte amb ell. «No hi ha hagut cap tracte entre les forces de la coalició i Saddam per canviar el seu estatus a presoner de guerra», assegurà en roda de premsa el general Mark Kimmitt, portaveu militar dels EUA a l'Iraq.

Els cossos de quatre dels manifestants morts per tirs de Kalatxnikov foren traslladats a l'hospital principal de la ciutat, indicà el cap de seguretat del centre mèdic Jassem al Mussaui, igual que sis ferits, també per ferides de bala.

Centenars d'iraquians sense feina protestaven cap a les 08.30 h davant la seu del Govern d'aquesta localitat. La situació degenerà i la Policia iraquiana es veié obligada a intervenir-hi amb tirs. «Els soldats britànics han aïllat el sector, alguns manifestants han llançat granades i els policies hi han respost amb trets», afirmà Mussaui.

D'altra banda, la decisió dels EUA de classificar com a presoner de guerra Saddam, custodiat per tropes nord-americanes en un lloc secret, podria afectar el tracte que aquest rep en captiveri i el seu eventual processament.

Segons els advocats del Pentàgon, des de la seva captura el mes passat, els EUA han catalogat Saddam com a presoner de guerra perquè era el comandant en cap de l'Exèrcit iraquià. No obstant això, les autoritats castrenses es reserven el dret de revisar aquest estatus.

Des de la seva captura el 13 de desembre, Saddam ha suscitat intensos debats sobre el tracte i el judici que es mereix. Entre els crims pels quals s'enjudiciaria l'arrestat hi figura la campanya de genocidi contra els kurds el 1988, en la qual moriren més de 100.000 civils.