L'interrogatori de Saddam suscita el debat sobre l'ús de la tortura

La captura de l'enderrocat mandatari ha suscitat als EUA el debat sobre el que és pressió psicològica i física acceptable per obtenir informació i el que és tortura, pràctica que contravé les convencions internacionals sobre els drets humans.

Fins ara, les autoritats i els mitjans dels Estats Units es cuiden molt d'utilitzar el terme tortura per referir-se a la pressió psicològica a la qual està sent sotmès Husein, detingut el passat dissabte en un forat a prop de Tikrit, la seva localitat natal.

El cap de les forces dels Estats Units a l'Iraq, general Ricardo Sánchez, negà ahir des de Bagdad en una entrevista que Hussein hagi estat drogat i assegurà que «se li està donant un tracte digne, d'acord amb les normes internacionals».

«Nosaltres no torturam la gent», digué Rumsfeld, qui restà importància a la difusió d'aquelles imatges, que causaren malestar en alguns governs europeus i al Vaticà, i subratllà la necessitat que el món cregués que realment Saddam estava detingut.

Per la seva banda, un dels membres del Consell de Govern de l'Iraq, Ahmed Chalabi, no descartà la possibilitat que l'exdictador sigui condemnat a mort si és jutjat per un tribunal iraquià. Chalabi, un dels quatre membres del govern provisional de l'Iraq que foren presents durant el primer interrogatori a Hussein, explicà que «si s'apliquen les lleis iraquianes, podria ser condemnat a la pena capital pels crims horribles que ha comès en els darrers 30 anys».

Com la resta del govern provisional iraquià, Chalabi espera que el judici contra l'expresident iraquià es realitzi per un tribunal del país, en territori iraquià i aplicant les actuals lleis.