TW
0


Amb tirs a l'aire i ballant pels carrers, els iraquians, i en especial els xiïtes i els kurds que patiren la repressió de l'antic règim, celebraren ahir la captura de Saddam Hussein, mentre que d'altres deixaven veure la seva incredulitat.

La festa va estar a punt de causar una tragèdia a Bagdad. De fet, se sentiren tres gran explosions al centre de la ciutat i es registraren almanco 17 ferits. Una de les explosions, la més espectacular, va ser davant l'hotel Palestine, base d'operacions dels homes de negocis i de la premsa estrangera, on es va fer esclatar un cotxe. Al barri de Karrada, una viva i famosa zona de compres de la capital, un grup de persones disparà contra un camió cisterna ple de benzina, que cremà enmig d'una fumerola negra, visible des de tot arreu.

També hi ha ferits de bala, ja que el costum iraquià per exterioritzar l'alegria és llançar tirs en l'aire, que de vegades resulten perillosos.

A la plaça Ferdaus del centre de Bagdad, on el 9 d'abril va ser tomada una estàtua de Saddam, els habitants llançaven a l'aire bitllets vells amb l'efígie del dictador.

També es podien veure persones amb pancartes en què es llegia «Felicitats, felicitats a tots els iraquians honrats, i deshonra per a tots els partidaris d'Aflak», en al·lusió a Michel Aflak, un dels fundadors del partit panàrabic Baas.

Encara que no existeix cap prova que el deposat president iraquià estigués darrere dels atacs dels insurgents, la seva detenció és vista com un dur cop moral a la resistència. Alguns, com l'historiador Kamal Mudher, opina que «la resistència, que du a terme atacs armats contra les forces d'ocupació, deixarà les seves armes ara que el seu líder està sota la custòdia dels Estats Units». Però d'altres mostren el seu pessimisme més obert, conscients que Saddam no controlava el que està passant.

Tanmateix, les manifestacions d'alegria es visqueren gairebé pertot arreu. Al sud del país, centenars de xiïtes prengueren els carrers amb fotografies dels seus líders religiosos, en clara mostra de satisfacció per la detenció d'un president que marginà durant dècades els seus coreligionaris, majoritaris al país.

A l'altra punta d'Iraq, al nord, desenes de kurds també participaren a les manifestacions d'alegria, en les quals es corejaren tonades populars.

Al Kurdistan iraquià, la ciutat d'Erbil va ser escenari de diverses manifestacions dels peshmergues convocades per partits polítics.