Els néts de Saddam, que són refugiats a Jordània, ploraren per la captura

«Quan es va anunciar la captura de Saddam, els responsables dels dos col·legis reuniren els al·lots i els informaren del que havia passat. Llavors començaren a plorar», digué el pare d'un alumne.

El corresponsal de la televisió via satèl·lit Al-Arabiya, Saad al-Silawi, indicà que una de les filles de Saddam patí una commoció en conèixer la notícia. El periodista telefonà a Raghad, que «plorava i repetia que voldria no haver viscut aquest dia».

Raghad i Granota es refugiaren per primera vegada l'agost de 1995 a Amman amb els seus marits, el general trànsfuga Hussein Kamel Hassan al-Majid, en aquella època ministre d'Indústria, i el seu germà Saddam Kamel, responsable de la guàrdia pretoriana del president deposat, i uns trenta membres més de la família al-Majid. Després que els prometessin una amnistia, el grup tornà per febrer de 1996 a l'Iraq, on Hussein Kamel Hassan, el seu germà Saddam Kamel Hassan, el seu altre germà, el seu pare, la seva germana i els seus fills varen ser assassinats.

Aquest és un dels episodis més negres de Saddam, fins ahir, i al costat d'Ossama Bin Laden, l'home més cercat del planeta.

Els qui conegueren Saddam en la seva joventut asseguraven que un home com ell mai no s'hauria deixat aglapir per les bones, sinó que estaria disposat a morir abans de rendir-se i haver d'afrontar un tribunal per crims de lesa humanitat.

El seu caràcter indomable i orgullós el conduí a no claudicar davant les pressions d'occident i a arrossegar el seu poble a una guerra que acabà amb la seva dictadura del terror i a una postguerra carregada de violència, sang i mort, com la d'Uday i Qusay Hussein el 22 de juliol a Mossul.

Obsessionat per la seva seguretat, Saddam apareixia molt rarament en públic i mai no s'estava segur que fos ell o un doble.