Chirac culpa Espanya i Polònia de la ruptura per la seva poca «flexibilitat»

«La presidència italiana i jo mateix ens hem entrevistat amb el president (José María) Aznar i el primer ministre (polonès Leszek) Miller. No m'ha fet falta gaire temps per constatar que no hi havia flexibilitat de part d'Espanya ni de Polònia. La discussió (a la CIG) ha estat curta, en veure que no hi havia flexibilitat per la seva banda, ni possibilitat de negociació», explicà el mandatari gal.

Chirac precisà, no obstant això, que «pot comprendre perfectament les raons» hispanopoloneses i que les seves paraules sobre la rigidesa d'aquests països no constitueixen «una crítica». Al seu parer, el «fracàs» de Brussel·les no s'explica per l'entrada de nous països a la UE, però sí que guarda certa relació amb «certes diferències de cultura» entre els «països fundadors» o que tenen «una llarga experiència de la UE» i els que «no tenen la mateixa visió».

En aquesta línia, precisà que el que ha ocorregut a la cimera reafirma la impressió que establir un «grup de països pioners» a la UE, que avanci més ràpid que la resta en qüestions com Defensa, Justícia o Economia, és «una bona idea». Puntualitzà que s'haurien de respectar tres principis: «no afectar el cabal comunitari»; «estar obert» a tots els estats membres; i «no fer la impressió que hi ha ciutadans de primera i de segona».