El president del Govern, José María Aznar, anuncià ahir la captura dels presumptes autors de l'atemptat a l'Iraq en el qual perderen la vida set agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El ministre de Defensa, Federico Trillo-Figueroa, per la seva banda, també informà de la detenció de cinc persones més que podrien haver participat en l'assassinat del també espia espanyol José Antonio Bernal.
Quant a la compareixença al Congrés dels Diputats de Trillo i del director del CNI, Jorge Dezcallar, per aclarir les causes de l'atemptat del 29 de novembre passat, no aportà dades noves respecte de les ja conegudes. Això sí, serví per comprovar que algunes de les versions ofertes en el primer moment ara, després de les investigacions, varien.
Aznar assegurà que els presumptes autors foren capturats ahir a l'Iraq «i esper que paguin pel que han fet», digué a la Cambra Baixa, on hores abans Trillo i Dezcallar oferiren les seves versions sobre l'atemptat que costà la vida a set espies el mes passat, a Latifiya, a 30 quilòmetres de la capital iraquiana. Els Estats Units confirmaren les paraules del president espanyol i asseguraren que havien detingut 41 persones relacionades directament o no amb l'emboscada contra els espies.
Trillo, davant de la Comissió de Secrets Oficials, explicà que la Policia iraquiana també arrestà la setmana passada cinc presumptes culpables de la mort de l'altre agent espanyol, José Antonio Bernal, agregat d'informació dependent del CNI i que fou tirotejat a la seva residència de Bagdad. Els individus eren interrogats ahir per autoritats judicials.
A part d'aquests èxits, la compareixença de Trillo i de Dezcallar al Congrés es devia al fet que havien d'informar de com i per què tingué lloc l'atac contra els vuit agents secrets, que viatjaven amb dos cotxes per una carretera secundària. Les versions ahir aportades no hi aportaren més llum, però sí que serviren per certificar que les primeres hipòtesis exposades per Defensa han variat.
Si bé ambdós defensaren la versió que l'agressió armada va ser arran d'un seguiment, les fonts parlamentàries consultades assenyalaren que Dezcallar i Trillo havien explicat que els agents no agafaren l'autopista perquè estava tallada. També confirmaren que la carretera finalment triada per a la ruta dels membres dels serveis secrets espanyols ja havia estat escenari d'altres emboscades.
És en aquests dos fets que es basa l'oposició per decantar-se per la tesi que els atacats eren un «blanc operatiu» i no un objectiu seleccionat. Això contrasta amb les primeres versions dels fets que va oferir Defensa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.