Un tribunal de Nuremberg ordena la detenció de Videla, Mason i Massera

L'ordre, qualificada d'«històrica» per les organitzacions de drets humans, fou distribuïda als mitjans de comunicació amb la firma del magistrat que presideix l'Audiència, Bernhard Wankel. En aquell document, de quatre pàgines, s'acusa Videla, Massera i Mason de ser «inductors dels assassinats» d'Elizabeth Kaesemann i Klaus Zieschank, dos dels deu casos d'assassinats que investiga la Fiscalia a iniciativa dels familiars de les víctimes i per existir documentació suficient com per obrir sumari.

Kaesemann, filla del conegut teòleg luterà Ernst Kaesemann, fou vista per darrera vegada la nit del 23 al 24 de maig del 1977. Segons les proves demanades en aquests tres anys d'investigació, Kaesemann fou torturada amb 15 detinguts més i després executada sumàriament a Montaña Grande, a Buenos Aires. «Després de ser torturada, a Elizabeth Kaesemann li posaren una caputxa i li dispararen per l'esquena», diu la Fiscalia.

Al cas de Zieschank, la Fiscalia relata que fou detingut a San Martín, província de Buenos Aires, per civils armats el 26 de març del 1976 i després conduït als centres de La Tablada i Morón.

«Ja a la zona 1, les forces de seguretat sota el comandament de Mason el torturaren. Morí per estrangulació. El seu cadàver fou probablement llançat des d'un avió militar al mar. El 27 de maig, el cos de Zieschank aparegué a la vora del riu de la Plata, a Ezpeleta, a un quilòmetre de la Fàbrica Ducillo», detalla l'escrit.

Els magistrats alemanys consideren provat que durant l'últim govern militar argentí (1976-83) existí un aparell de poder des de la cúpula del qual s'ordenà o es fou condescendent amb l'anihilament d'opositors.

L'Audiència argumenta que Videla i Massera, ambdós de 78 anys en l'actualitat, formaven part de la cúpula d'aquell aparell quan Kaesemann i Zieschank foren assassinats, cosa que els converteix en inductors d'aquests crims encara que no donassin l'ordre precisa d'assassinar aquests dos ciutadans alemanys.