L'expresident bosnià Alija Izetbegovic, líder dels musulmans del
país entre 1992 i 1995, morí als 78 anys en un hospital de
Sarajevo, afectat d'una malaltia agreujada per una recaiguda el mes
passat.
Izetbegovic fou el membre musulmà de la presidència multiètnica
de postguerra instaurada a Bòsnia Herzegovina fins el 2000, moment
en el qual la malaltia el va obligar a abandonar aquesta
responsabilitat.
L'expresident era casat i tenia tres fills, Sabina, Lejla i
Bakir. Nascut el 1943, estudià Agronomia i es llicencià en Dret
mentre treballava d'assessor legal a l'Institut de Trànsit de la
capital. Des de jove es va identificar amb les reivindicacions
polítiques i culturals de la comunitat bosniomusulmana (eslava) i
la seva dissidència al si dels Mladi Musulmani (Joves Musulmans).
Fou empresonat tres vegades per «activitats subversives», per haver
redactat l'opuscle Declaració Islàmica i per desenvolupar
«activitats panislàmiques».
El març de 1990, quan la governant Lliga dels Comunistes
Iugoslaus es desintegrava a cada república en partits autònoms amb
els seus respectius projectes nacionals, Izetbegovic va posar en
marxa el Partit d'Acció Democràtica (SDA), de naturalesa secular
però no multiconfessional.
En les primeres eleccions pluralistes a la República Socialista
de Bòsnia Herzegovina, el 18 de novembre, el 2 de desembre i 9 de
desembre de 1990, el SDA va guanyar 86 dels 240 escons de la nova
Assemblea bicameral, i a continuació va formar un Govern de
coalició amb les altres dues forces més votades, el Partit
Democràtic Serbi (SDS) i la Unió Democràtica Croata (HDZ).
El 7 d'abril del 1992, complint els més negres pronòstics,
esclataven els primers combats a Sarajevo provocats per milicians
serbis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.