El nou president bolivià llança un missatge conciliador i demana suport per a la transició

Mesa promourà un referèndum vinculant sobre el criticat projecte de venda de gas a EUA i Mèxic

TW
0

El nou president de Bolívia, Carlos Mesa, oferí ahir un missatge conciliador al poble bolivià, al qual demanà temps perquè li permetin dur a terme la transició i superar la convulsió social del darrer mes.

El fins ara vicepresident Carlos Mesa és des d'ahir el seixanta-quatre president de la història del país i el vuitè des de la restauració de la democràcia, el 1982.

El Congrés bolivià aconseguí salvar la successió constitucional en investir president Mesa i tancà la crisi institucional originada per la renúncia de Gonzalo Sánchez de Lozada, que ha cercat refugi als Estats Units.

Malgrat la convulsió social que ha sumit en el caos aquest país durant l'últim mes, en el qual s'han produït més de setanta morts, els legisladors aconseguiren el consens suficient per designar nou mandatari a Mesa, tal com estableix el mandat constitucional.

El nou president, periodista de professió, es comprometé a convocar eleccions generals després d'una període de transició, per al qual demanà la col·laboració de tot el poble. Mesa admeté que «l'Estat no pot donar avui una resposta eficient i efectiva a totes les demandes legítimes del poble».

Per això sol·licità als grups que es manifesten als carrers als quals entenguin que és necessari primer la recomposició d'«una estructura bàsica de funcionament» per poder començar «a analitzar totes i cada una de les respostes».

A més anuncià que promourà un referèndum vinculant sobre el criticat projecte de venda de gas a Estats Units i Mèxic, detonador de la darrera crisi social.

«El meu govern té el desafiament de respondre al tema del gas i no pot respondre's sense la participació del conjunt dels bolivians i les bolivianes», precisà el nou mandatari davant dels congressistes del seu país.

Mesa prometé treballar en un projecte per modificar la Llei d'Hidrocarburs i analitzar el procés de privatització parcial de les empreses estatals més importants del país, efectuat des de 1995. Així mateix, anuncià que acceptarà discutir un camí cap la concreció d'una nova Constitució Política de l'Estat bolivià.