Les diferències sobre el repartiment de poder en la futura UE marcaren ahir la cimera d'obertura de la Conferència Intergovernamental (CIG), l'àmbit en què es negociaran els termes finals de la Constitució Europea. Mentre França i Alemanya advoquen per mantenir els termes essencials de l'esborrany de la Convenció, Polònia i Espanya rebutgen la modificació del sistema de vot que es pactà a la cimera de Niça.
Els governs de la UE expressaren de manera clara en la reunió de Roma el seu compromís amb una Constitució europea, encara que feren públics els seus dubtes sobre determinats aspectes el resultat final dels quals encara és impredictible, com el sistema de vots en el Consell o la mida de la Comissió.
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, com a president de torn de la Unió Europea, obrí la CIG, que disposa de menys de 100 dies per elaborar la Carta Magna que culminarà el procés de reforma interna de la Unió més ambiciós que es recorda. En el seu discurs de benvinguda als 28 dirigents europeus -15 dels països de la UE, 10 dels adherents i 3 dels candidats- Berlusconi va dir que «és una opinió unànimement compartida que la Convenció ha fet una bona feina», per la qual cosa va confiar que tots es posin d'acord en la defensa dels interessos comuns.
Encara que hi ha aspectes que tots comparteixen (Carta de Drets Fonamentals, aclariment de les competències o personalitat jurídica única), existeixen altres qüestions, com la modificació del sistema de vots al Consell, la composició de la Comissió, els valors d'Europa o les funcions del ministre d'Exteriors i del Consell Europeu, que encara estan obertes.
El president francès, Jacques Chirac, envià un missatge a tots aquells països que pretenen reobrir el consens assolit en la Convenció, assegurant que «si volen canvis cerquin altres propostes de consens». «És normal que cada país tingui interessos diferents però si no s'ofereixen acords de consens és millor no obrir la capsa de Pandora», digué Chirac, qui va mostrar el seu desacord amb països com Espanya o Polònia que no accepten el vot per «majoria qualificada» -que beneficia els països més poblats- per temor de perdre pes en les decisions.
José María Aznar va defensar que el sistema del Tractat de Niça «és més equilibrat», i recalcà que no se sent «aïllat» per defensar una posició diferent, però això no obstant està «obert al diàleg».
En els mateixos termes es va expressar el primer ministre polonès, Leszek Miller.
Berlusconi va dir que comprenia aquesta actitud, però va demanar a Aznar la «màxima flexibilitat possible» en bé de l'interès general. Tanmateix, pel ministre britànic d'Exteriors, Jack Straw, mantenir el Tractat de Niça seria «un error» a una Europa de 25 membres, i va confiar que es posin sobre la taula «propostes alternatives» per discutir en la CIG.
El canceller alemany, Gerhard Schroeder, evità polemitzar sobre possibles divisions respecte a un o un altre aspecte de la proposta de Constitució europea, i va vaticinar «un acord abans de desembre». «Ningú ha posat en qüestió l'esborrany de la Convenció», subratllà.
Respecte a la introducció d'una referència, en el Preàmbul de la Constitució, als «valors cristians» d'Europa, van ser més les veus en contra (Alemanya, Gran Bretanya, França o Hongria) que les que es van expressar a favor (Polònia, Espanya o Irlanda). Chirac va ser molt explícit en aquest sentit: «no es pot donar privilegis a una religió sobre una altra». Les reunions es reprendran els dies 16 i 17 d'octubre a Brussel·les.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.