Massacre a un restaurant de Haifa

La Jihad Islàmica reivindicà l'acció en la qual perderen la vida cinc infants

L'atemptat tingué lloc en el conegut restaurant araboisraelià Maxim de Haifa.

TW
0

Almanco 19 persones, entre elles cinc nins, moriren ahir i 60 més resultaren ferides en un atemptat suïcida perpetrat per una dona palestina de 29 anys contra un freqüentat restaurant del port de la ciutat turística de Haifa, al nord d'Israel. L'explosió es registrà al voltant de les dues del capvespre, quan el local Maxim, propietat d'àrabs israelians, estava ple a vessar per ser dia del descans sabàtic, quan moltes famílies surten a menjar fora de casa.

El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Iasser Arafat, condemnà «enèrgicament» l'atemptat en un comunicat i oferí una treva a Israel. L'atac «donarà un pretext al Govern d'Israel per destruir els esforços internacionals per la pau», lamentà Arafat, el qual sol·licità la intervenció urgent dels EUA i de la resta de membres del Quartet de Madrid (Rússia, la UE i la ONU) per impedir una escalada de la violència.

Algunes fonts informaven que l'explosió va ser precedida per un atac amb armes, en el qual finí el guàrdia del restaurant.

La Policia ignora com va poder la terrorista arribar fins a l'establiment aparentment des de Cisjordània, ja que tots els passos amb aquest territori estaven clausurats des de divendres amb motiu de la pròxima celebració del Dia del Perdó (Iom Kippur), que començarà avui al capvespre.

La Jihad Islàmica s'adjudicà l'acció contra el restaurant. L'organització integrista identificà la suïcida com Hanadi Jaradat, de 29 anys, habitant de la ciutat cisjordana de Jenin, en les mesquites del qual va distribuir un pamflet per atribuir-li l'atac. En un comunicat, la Jihad recorda que fa tres dies soldats israelians copejaren el xeic Basem Saadi, el seu líder a Jenin, en capturar-lo al camp de refugiats veí a la ciutat.

El líder de la Jihad Islàmica a la franja de Gaza, Abdulá al-Shami, va declarar que l'atac «prova el fracàs de totes mesures de seguretat que prenen els sionistes, incloses el tancament dels territoris i l'aïllament racista dels palestins mitjançant el mur de seguretat» que Israel construeix al voltant de Cisjordània.

Shami rebutjà que l'atac «tingués un particular significat polític» i considerà que és «la reacció natural dels palestins als crims diaris perpetrats pels ocupants israelians».

El primer ministre designat de l'ANP, Abú Al·là, condemnà l'atemptat, demanà el final dels atacs a civils israelians, i exhortà el Govern d'Israel a «posar fi a la repressió del poble palestí» i a «la confiscació de terres per a la construcció del mur».

L'atemptat trenca les esperances que despertava el nomenament d'Abú Alá i augmenta els temors sobre l'expulsió o liquidació d'Arafat.

Estats Units se sumà a la condemna de l'acció i instà les autoritats palestines a actuar contra los grups terroristes. «Això mostra clarament que l'Autoritat Palestina ha d'actuar ja per desmantellar la capacitat i les xarxes terroristes que perpetren aquests atacs, per prevenir qualsevol atemptat futur».

La presidència de la Unió Europea, que aquest semestre exerceix Itàlia, també expressà el seu rebuig i la seva condemna per l'atac en una nota conjunta dels ministres d'Assumptes Exteriors dels Quinze en la qual mostren «la més profunda consternació per les víctimes».