El Govern israelià aprova un nou tram del «mur de la vergonya» a Cisjordània

Sharon pretén construir tanques independents per a algunes colònies per no enutjar els EUA

Israel té intenció de fer una annexió velada de territoris autònoms palestins.

Josep Maria SastreJerusalem02/10/03 0:00

El Govern israelià, desatenent les amenaces de sancions dels Estats Units, aprovà ahir el traçat d'una nova secció del «mur de la vergonya», suposadament de seguretat, que separarà Israel de Cisjordània, sense incloure-hi per ara la colònia d'Ariel, que, com altres assentaments menors, quedarà envoltada per una tanca independent, precisament per no provocar més friccions amb Washington.

La decisió d'excloure els colons d'Ariel del perímetre de seguretat ha provocat una agra reacció entre els «falcons» del Likud, com el diputat Juli Edelstein, que ha parlat de «rendició» davant del terrorisme palestí. Altres adverteixen del risc que els terroristes aprofitin aquest punt feble del «mur» per entrar a Israel.

Segons l'edició digital del diari Haaretz, la nova secció aprovada és la del tram central del «mur», l'àrea pròxima a la colònia d'Ariel. Durant la reunió del seu gabinet, el primer ministre israelià, Ariel Sharon assenyalà la conveniència de no completar de moment la construcció entorn de l'assentament, per no fer enfadar encara més la Casa Blanca.

El projecte, aprovat amb 18 vots a favor, quatre en contra i una abstenció, estableix que aquesta part del «mur» passarà molt per darrere de la «Línia Verda» que té la funció de frontera entre Israel i Cisjordània, a l'est de les colònies d'Ariel i de Kedumim. La mateixa estructura s'aixecarà devora dos nuclis més del sud, Gush Etzion-Efrat i Sússia.

Aquestes seccions independents no es connectaran encara amb la tanca principal, que és més a prop de la frontera: la intenció del Govern israelià és protegir les colònies de manera temporal amb un mur independent, i negociar la qüestió durant els pròxims mesos amb els Estats Units. Ariel, amb 18.000 habitants, és la segona colònia més important de Cisjordània i és a devers 20 quilòmetres de la «Línia Verda».

Aquest tram nou, entre Elkana -el nord- i la base militar d'Ofer -just al nord de Jerusalem-, costarà a les arques israelianes uns 100 milions de dòlars (85 milions d'euros). De manera paral·lela, el Comitè Especial de la Knesset -Parlament unicameral- sobre pressupost militar es reuní ahir per discutir la transferència de 750 milions de shekels més (145 milions d'euros) per a la construcció de la tanca de seguretat, tal com ha sol·licitat l'Executiu.

A més, a l'est de l'aeroport internacional de Ben Gurion s'hi construirà una doble tanca, una al voltant de la colònia de Beit Arjé i una altra entorn dels llogarets palestins veïns. Segons el rotatiu, un delegat de l'Administració de George W. Bush viatjarà aviat a Israel per determinar la necessitat d'aquest tram per a la protecció de l'aeroport.

En resposta a la decisió que tots esperaven, el negociador palestí Saeb Erakat acusà Israel d'intentar «sabotejar deliberadament» i fins i tot destruir el pla de pau impulsat pel president Bush. L'assessor principal del president Iasser Arafat, Nabil Abú Rudeina, també considerà que la insistència d'Israel a aixecar la «paret», tot i els advertiments de la comunitat internacional, constitueix un «vertader obstacle» per als esforços de pau.