Milers de persones es congregaren a la Zona Zero.

TW
0

Estats Units commemorà ahir amb recolliment el segon aniversari dels atemptats terroristes de l'11 de setembre i honrà les més de 3.000 morts amb cerimònies per tot el país, mentre arribaven missatges de solidaritat d'arreu del món.

A Nova York els actes començaren amb un redoblament de tambors a la Zona Zero, on es trobaven les destruïdes Torres Bessones, i a continuació oficials de la Policia caminaren amb una bandera dels EUA que, abans de l'atemptat, onejava al World Trade Center. A l'àrea de Washington, la principal commemoració es féu al Pentàgon, on es guardà un moment de silenci a les 09.37 hora local per recordar les 184 persones que moriren allà, en estavellar-hi els segrestadors un altre avió.

Al contrari que l'any passat, quan el president George W. Bush viatjà als llocs atacats a Nova York, la ciutat de Washington i una zona rural de Pennsilvània, el protagonisme en aquesta ocasió fou per als familiars, que llegiren un a un els noms de les 3.016 víctimes mortals.

Tampoc no fou present a Nova York el vicepresident Dick Cheney, a qui el batle d'aquesta ciutat, Michael Bloomberg, demanà que no assistís per evitar que un excessiu desplegament de seguretat restàs protagonisme i llibertat de moviment als familiars de les víctimes. Cheney, malgrat tot, acabà sumant-se a la celebració de Nova York juntament amb altres autoritats polítiques.

Bush participà el dematí en un ofici religiós a la Casa Blanca, al qual afirmà «avui la nostra nació recorda. Rememora un dia trist i terrible, l'11 de setembre del 2001», afirmà Bush, qui decidí declarar la jornada «Dia Patriòtic» per als anys successius. A les 08.46 hora local, quan el primer dels avions segrestats s'estavellà contra el World Trade Center de Nova York, el país sencer es detingué per uns instants.

El secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, participà en una cerimònia al proper cementeri d'Arlington (Virgínia), on féu una ofrena en memòria de les morts i demanà no abaixar la guàrdia en la lluita contra el terrorisme. A la zona rural del sud-oest de l'estat de Pennsilvània on s'estavellà el quart avió segrestat pels terroristes amb 40 persones a bord, repicaren les campanes de les esglésies properes per recordar els «herois» del vol 93 d'United Airlines.

Mentrestant, molts països s'uniren al record de les víctimes dels actes terroristes més cruents de la història. El cap del Govern espanyol, José María Aznar, envià ahir un telegrama a Bush amb un missatge de solidaritat, al qual subratllà que ahir era un dia especial per recordar els morts en els «salvatges atemptats» de l'11-S, els seus familiars i totes les víctimes del terrorisme.

A Mèxic, el president Vicente Fox envià cartes de solidaritat a Bush i a Bloomberg, i reiterà el repudi dels mexicans al terrorisme i «la convicció de continuar al costat de les nacions que lluiten contra aquest mal». El canceller guatemalenc, Edgar Gutiérrez, demanà ahir generar un nou marc de seguretat en contra del terrorisme internacional.