En el barri sobrepoblat de Sabra, al cor de Gaza, Abd al Ghul, de 12 anys, recorda, amb un avió de paper a la mà i la mirada trista, els amics amb qui jugava fa deu dies quan els ferí un míssil israelià.
A casa dels Rachid, al barri veí de Zeitun, vuit membres de la família, majoritàriament nins, resultaren ferits en un atemptat selectiu. Alguns ja foren donats d'alta de l'hospital Chifa de Gaza, però altres hi continuen ingressats.
Tanmateix, Abd assegura que no té por dels bombardeigs dels helicòpters Apatxe de l'Exèrcit israelià i que s'estima més quedar-se a jugar a Sabra en comptes d'acudir a un dels campaments d'estiu organitzats pel grup radical islàmic Hamàs o el moviment Fatah del president de l'Autoritat Palestina, Iasser Arafat. «Aquí, al carrer, jugam a futbol o anam amb bicicleta», afirmà.
Altres nins tracten de no quedar-se enrere proclamant el seu estoicisme i valentia davant els imprevisibles atacs. Israel habitualment bombardeja amb helicòpters en contra de militants d'Hamàs, en el que s'ha anomenat «assassinats sel·lectius» que, tanmateix, provoquen altres vítimes col·laterals.
Ahmad, de 10 anys, relata: «Observam els Apatxe i quan disparen a un automòbil, anam corrents fins al lloc. Ja no tenim por. Ens hem avesat a veure ferits i màrtirs», afirmà. Però un altre nin l'interromp: «No és veritat. Tu i el teu germà vos orinareu al llit la nit d'un bombardeig».
Tahrir Rachid, de 7 anys, està damunt un matalàs perquè encara no s'ha curat de les ferides que li provocaren els esquitxos que rebé a l'esquena. La mare de Tahrir diu que la seva filla estava jugant davant la casa amb els seus amics quan esclatà un míssil.
«On jugaran si no tenen cap altre lloc on anar? La platja és cara i de totes maneres no hi puc anar. Tenc set fills i el meu marit està sense feina», explica la dona. «Els meus fills es desperten a la nit cridant aterrorits: 'El míssil, el míssil!' i s'orinen al llit», afegeix.
El doctor Samir Quteh, un dels responsables del programa de salut psicològica de Gaza, assegurà que «una gran proporció dels nins del territori estan psicològicament commocionats pels bombardeigs i els atacs» de les tropes israelianes. Segons el metge, «el 36% dels nins que viuen en zones on es produeixen combats sofreixen d'incontinència urinària. Es posen nerviosos i són incapaços de quedar-se molt de temps al mateix lloc».
«Quan un nin sofreix una commoció, rememora l'incident durant el son, la por li provoca malsons, la dependència respecte dels seus pares augmenta i no està en condicions de recuperar-se», digué el metge. «Els mitjans per atendre les commocions psicològiques dels nins de Gaza són insuficients», afegí.
I no és estrany. La tensió no minva en cap moment als territoris àrabs sotmesos a atacs reiterats de part de l'Exèrcit israelià, hi hagi treva o no. Aquest passat cap de setmana moriren dues nines en un «assassinat selectiu» contra Hamàs a la ciutat de Gaza, i dilluns passat, altres dos nins palestins resultaren ferits pels trets dels soldats israelians a Beit Furik, prop de Nablús. Les nines es trobaven jugant quan feren foc els helicòpters Apatxe. Els nins, ferits un al ventre i l'altre en una cama, eren prop d'una manifestació de protesta contra la presència israeliana. Els soldats obriren foc contra la multitud.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.