El nombre de soldats morts des que el president George W. Bush va proclamar l'1 de maig el final dels grans combats a l'Iraq arribà ahir a 139, amb la qual cosa se superà la xifra de 138 soldats dels Estats Units caiguts durant la guerra. Des que els Estats Units atacaren l'Iraq, del 20 de març al 30 d'abril, segons informacions del Pentàgon i que ahir publicà The Washington Post, 115 soldats havien mort en combat i 23 més en accidents o en incidents no hostils.
A més, altres 62 soldats havien mort en enfrontaments armats i 76 en situacions no hostils des que Bush, en una espectacular presentació des del portaavions Lincoln, va afirmar que havia conclòs la fase de combats.
Ahir un soldat nord-americà morí i dos més resultaren ferits en l'atac contra el vehicle militar amb el qual viatjaven a prop de la localitat de Habbaniya, a l'oest de Bagdad. Segons un comunicat del Comandament Central dels Estats Units, l'atac es va produir cap les 9.30 hora local amb l'explosió d'una bomba de fabricació casolana tirada contra el comboi militar. Els soldats, que pertanyien al Tercer Comando de Suport de l'Exèrcit dels EUA, foren traslladats tot d'una a un hospital militar pròxim, afegia el document.
L'alt nombre de víctimes de la postguerra, segons ePost, «reflecteix un canvi de les situacions de combat i dels reptes que els Estats Units tenen per endavant. El percentatge de morts en combat des que Bush va ser aLincoln és d'una mitjana d'un soldat per dia», afegia el diari.
La xifra de 139 soldats morts des de l'1 de maig deixa ben clar que el repte polític que afronta el Govern de Bush per sostenir un esforç de reconstrucció de l'Iraq costa més vides als Estats Units que la guerra mateixa. El Pentàgon esperava que, un pic desmantellat el règim del president Saddam Hussein, disminuís la resistència i que es pogués reduir la presència militar dels Estats Units, i que en les tasques de reconstrucció econòmica i reorganització política tendrien un paper més destacat els iraquians mateixos i altres països.
En canvi, la resistència s'ha fet més forta i la reconstrucció econòmica afronta seriosos entrebancs, s'han exacerbat els conflictes entre diferents segments de la societat iraquiana i altres nacions es mostren reticents a enviar-hi tropes.
Els EUA mantenen uns 148.000 soldats a l'Iraq i el cap del Pentàgon, Donald Rumsfeld, que insisteix que no és necessari l'augment del contingent de l'Exèrcit, ha manifestat que si el general John Abizaid, cap del Comandament Central, demana més tropes per a l'Iraq, en tindrà més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.