TW
0

La llum ha tornat al nord-est dels Estats Units, però la situació dista molt de ser completament «normal» ja que, a la petició d'estalviar energia, s'hi afegeixen els problemes d'aigua potable en moltes de localitats. Mentre el Govern investigava les causes de l'apagada, milions de persones i centenars de negocis en vuit estats afectats iniciren ahir el seu primer dia de feina, en la primera gran prova del sistema elèctric des de l'apagada de dijous.

Ara els negocis intenten tornar a la normalitat, preocupats per la possibilitat de més interrupcions i per les enormes pèrdues econòmiques, que segons publicà ahir el diari Wall Street Journa, superen tal vegada els 6.000 milions de dòlars.

La companyia FirstEnergy Corporation de Ohio, en el punt de mira de les investigacions sobre l'«apagada de 2003» -perquè tot apuntava que el problema hi va començar-, insistí ahir que les avaries del seu sistema elèctric no foren les que desencadenaren les apagades al nord-est dels EUA i al sud del Canadà.

Encara que un investigador advertí que seria «prematur» especular sobre l'assumpte, un portaveu de la companyia afirmà que, hores abans de l'apagada, hi hagué fluctuacions de voltatge en altres parts de la zona central del país, motiu pel qual la culpa no ha de recaure sobre aquesta companyia.

L'avaria de dijous, que va deixar a les fosques devers 50 milions de persones, es va originar per causes molt més complexes que «un parell de problemes a les nostres línies de transmissió», comentà Todd Schneider, portaveu de FirstEnergy.

Ni el Govern ni les autoritats locals i estatals no poden aclarir ara com ara qui n'és el responsable. El mateix secretari de l'Energia, Spencer Abraham, advertí en alguns programes dominicals de televisió, que la investigació «durà el seu temps» per determinar si allò que va passar va ser per avaria tècnica, per error humà o una combinació dels dos factors.

El secretari de l'Energia manifestà que «en tot cas és ben clar que, si no ho feim, tindrem més problemes», per la creixent demanda. Afegí que hauran de ser els consumidors mateixos els qui assumeixin el cost de 56.000 milions de dòlars en les seves factures del servei de llum per modernitzar el sistema elèctric, «perquè són els qui se'n beneficien».