Mor l'exdictador ugandès Idi Amin, un dels presidents més sanguinaris d'Àfrica

Amin, que governà aquest país entre 1971 i 1979, serà recordat com un dels mandataris més sangonosos de la història d'Àfrica. Més de 400.000 persones moriren o desaparegueren durant el seu règim, mentre que desenes de milers d'asiàtics foren desterrats d'Uganda.

Després del cop d'Estat que l'expulsà del poder l'11 d'abril de 1979, en una acció impulsada pel Front Nacional d'Alliberament d'Uganda i l'Exèrcit de Tanzània, Amin abandonà Uganda i visqué durant una dècada a Líbia, per després exiliar-se definitivament a Aràbia Saudita.

El regne del terror d'Idi Amin s'inicià a Uganda el 1971, quan enderrocà Milton Obote. Impulsor d'una política ultranacionalista, llançà un programa d'«africanització» d'Uganda amb el qual donà, el 1972, un termini de tres mesos a la comunitat asiàtica (unes 70.000 persones) perquè abandonàs el país, tot acusant-la d'ostentar el monopoli del comerç i l'agricultura en perjudici de la població local. Idi Amin Dada fou acusat de repartir les societats, els negocis i les plantacions abandonats pels asiàtics entre els seus sequaços, que en poc temps els van conduir a la ruïna.

També fou de domini públic el seu canibalisme. Quan fou enderrocat, es trobaren frigorífics plens de carn humana als llocs que solia freqüentar. A més, molts dels seus funcionaris confessaren aquesta pràctica.

Conegut com el Calígula africà, Amin presumia que menjava carn humana, fet que explicava adduint que «era més salada i tova que l'animal. És un banquet, és el que més enyor quan som fora del meu país». A més, ordenava assassinar tots els seus detractors vestits de blanc perquè se'ls veiés millor la sang, en execucions que solien ser emeses en directe per la televisió nacional. Després, demanava que els seus cossos fossin desmembrats. També manà matar tots els elefants d'Uganda per «mantenir el seu vigor sexual».

Li agradava a més humiliar les persones en públic, sobretot els seus més íntims col·laboradors.