Fa gairebé quatre mesos que no hi ha imatges de Saddam Hussein, però a l'Iraq creix cada dia, alimentat per la por d'uns i la nostàlgia d'altres, la llegenda d'aquest dictador sense regne ni poder, pel cap del qual George W. Bush ofereix una recompensa proporcional a l'odi que sent per ell: vint-i-cinc milions de dòlars.
Des de la seva desaparició, el 9 d'abril, dia en el qual Bagdad va caure davant les tropes estrangeres, l'expresident iraquià ha enviat suposadament 10 enregistraments sonors a cadenes de televisió àrabs. La penúltima, en què plora la desaparició dels seus fills Udai i Qussai, morts a mans de soldats dels Estats Units el passat 22 de juliol a Mòssul, sembla ser autèntica, segons els serveis d'intel·ligència dels Estats Units.
Tanmateix, en un campament militar situat al nord de Bagdad, als voltants de Tikrit, desenes de soldats dels Estats Units es concentren dia i nit a la cacera d'«Elvis» i discuteixen la qüestió de capturar-ho o matar-ho, una vegada que estigui localitzat. Sovint és la persona objecte de la cacera la que pren la decisió final, asseguren. Udai i Qussai van voler no sortir vius d'aquella casa, per exemple, afegeixen.
L'«objectiu número u» dels nord-americans a Bagdad, l'«As de piques» al sinistre joc de cartes creat per Washington per identificar els iraquians més cercats, té ja desenes de noms. Els experts militars i soldats que passen dies i nits intentant trobar senyals de vida de Hussein, l'anomenen «Elvis», d'altres es refereixen a ell com el «Número U».
Menys benevolent, el secretari d'Estat nord-americà Colin Powell el qualificà d'«fems que només espera ser recollit» mentre que a Tikrit, la seva ciutat natal, al nord de Bagdad, i en alguns carrers de la capital, es refereixen a ell encara com el «president», el «beneït» o «el guia del poble».
La passada setmana, el president dels Estats Units George W. Bush va subratllar que els seus soldats cada dia estan més a prop d'atrapar l'«As de piques» però va reconèixer que és incapaç de donar més detalls, potser per seguretat, potser per simple desconeixença. «Estam més a prop d'ell que ahir, supòs. Però no ho sé. Tot el que sé és que anam a per ell», va remarcar.
Però, la falta d'imatges de Saddam i l'absència de proves determinants sobre la seva sort han fet que l'imaginari dels iraquians, encara temorosos de l'antic règim, construeixin, detalladament, històries increïbles sobre el destí del seu expresident.
Als carrers de Bagdad, l'últim lloc on se'l va veure amb vida, es diu que Saddam Hussein va arribar a un acord amb els nord-americans i és a Europa. Altres asseguren que continua estant a l'Iraq, camuflat entre la població amb un aspecte completament diferent i, fins i tot, hi ha els qui juren que es va tornar boig després dels bombardeigs d'abril.
A més, per a molts d'aquests ciutadans, els cadàvers d'Usai i Qussai mostrats a la premsa són una gran mentida i també la prova definitiva que els nord-americans van arribar a un acord amb Saddam Hussein per treure tota la família del país i disminuir així la resistència.
En els darrers dos dies, les detencions d'iraquians, alguns col·laboradors pròxims de l'exdictador, es van multiplicar i van arribar a sis-cents. Els responsables militars asseguren que tots aquests arrests subministren proves sobre l'exmandatari. Segons el general dels Estats Units Norton Schwartz, «Elvis» canvia de situació diverses vegades per dia i també durant la nit. «Abans o després, Saddam confiarà en algú que no li convé i cometrà un error, repeteix.
Però per ara, amb els mitjans tècnics més sofisticats, no n'hi ha prou per donar amb l'«as de piques». Encarregat de seguir-lo, el coronel Jim Hickey opta per la prudència. «El número u té una capacitat excepcional per amagar-se. No sé si està per aquí. És possible, però també pot ser que es trobi a Suïssa. Si és a les rodalies el trobarem. El que no sé és si la seva captura posarà fi als atacs contra nosaltres», assegurà en referència als atemptats diaris que pateixen els invasors.
Les veus més crítiques a la política dels Estats Units a l'Iraq recorden també que la seva detenció o mort seguirà sense justificar la guerra contra el règim de Bagdad i que les armes de destrucció massiva, justificació oficial per a aquesta intervenció militar, continuen sense aparèixer.
En el seu discurs d'aquesta setmana, Bush donà per fet que trobarà l'arsenal iraquià per convèncer els seus detractors, i assegurà que assumeix la responsabilitat d'haver declarat aquesta guerra. Tanmateix, i mentre es reparteix el petroli iraquià, sembla més fosca la causa real d'aquesta guerra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.