Condoleezza Rice saluda el primer ministre Ariel Sharon abans d'entrevistar-se amb ell.

TW
0

Els moviments radicals palestins Hamàs i la Jihad Islàmica, que encapçalen la lluita armada contra Israel, anunciaren ahir en un comunicat conjunt una treva condicionada dels seus atacs, que va entrar en vigor immediatament per un període de tres mesos. Hores després, Al Fatah feia el mateix.

La mesura es va produir mentre la consellera del president dels Estats Units, George W. Bush, per a la Seguretat Nacional, Condoleezza Rice, efectuava una breu visita a la regió per intentar donar un nou impuls al pla internacional de pau conegut com 'Full de ruta'.

Els responsables israelians van ignorar oficialment l'anunci dels grups radicals insistint en la necessitat de «desmantellar les infraestructures terroristes» palestines i acusant les organitzacions armades de voler aprofitar la treva per reconstituir les seves forces.

La Intifada, que va esclatar a finals de setembre del 2000, ha estat marcada per diferents intents nuls d'assolir un alto el foc, cap dels quals va rebre l'aprovació de la Jihad i Hamàs.

Ambdós moviments, Hamàs i la Jihad, van anunciar la suspensió dels atacs «contra l'enemic sionista» tant a Israel com als territoris palestins ocupats, a condició que Israel posi fi a la seva «agressió».

Exigeixen a més que l'Exèrcit israelià es retiri de les zones ocupades, que siguin alliberats més de 5.000 presos palestins, i que s'aixequi el «setge imposat al poble palestí i, en particular, a Abu Amar», el nom de guerra del president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Iasser Arafat.

Per la seva banda, Al Fatah, el moviment d'Arafat i del seu primer ministre, Abu Mazen, va anunciar en un altre comunicat que decretava unilateralment una treva amb Israel.

Emperò, un important responsable israelià va declarar que Israel no farà «gens de cas» a la treva anunciada per Hamàs i la Jihad perquè el seu únic interlocutor és l'Autoritat Palestina».

Segons fonts oficials, Israel no està considerant l'alliberament massiu de presos palestins ni l'aixecament dels setges i bloqueigs, però sí que podria suspendre les seves operacions d'assassinats selectius d'activistes palestins si es confirma la cessació de la violència, segons la premsa israeliana.

Per la seva part, Washington va estimar que la treva anunciada per les tres organitzacions radicals palestines era un pas en la direcció correcta, encara que el desmantellament de les infraestructures terroristes continua sent necessari.

Mentre, Condoleezza Rice es va entrevistar ahir amb Sharon i alguns dels seus consellers i a continuació es va reunir amb el «gabinet de seguretat» israelià complet.

La vigília, es va trobar a Jericó (Cisjordània) amb el primer ministre palestí, Mahmud Abbas, i el va convidar a viatjar «en les pròximes setmanes a Washington» per conversar amb Bush.

En un fet sense precedents, Rice criticà que Israel estigui construint un «mur de seguretat» a Cisjordània, considerant que era «problemàtic» perquè creava un «fet consumat» i podia ser interpretat com la demarcació d'una frontera.

A tall de resposta, Sharon afirmà que el mur «no té caràcter polític» i respon estrictament a preocupacions de «seguretat».