El projecte de Constitució Europea arranca amb prostestes

El text de la Convenció presenta grans canvis, com la creació d'un president permanent del Consell Europeu, d'un ministre d'Exteriors, la simplificació dels tractats, una nova configuració de les institucions comunitàries o la modificació del sistema de votacions. Tanmateix, fins al mateix Valery Giscard d'Estaing, president de la Convenció, reconegué ahir que no està d'acord al cent per cent amb totes les iniciatives del fòrum que ell ha dirigit durant 16 mesos.

Entre elles destacà l'absència d'una referència explícita a les arrels «cristianes» d'Europa, en lloc de la menció a l'«herència religiosa» que figura en el preàmbul, o la llista no prou àmplia de matèries (80) que es decidiran per majoria, en comptes d'unanimitat. Falta, per exemple, la política exterior, per l'oposició de països com Gran Bretanya, o la fiscalitat, que rebutgen els nòrdics.

En aquest terreny de l'eliminació dels vets nacionals, Giscard opinà que «la CIG no anirà molt més lluny que nosaltres, perquè hem arribat al límit d'allò acceptable». Entre les noves matèries que es decidiran per majoria figuren les polítiques d'immigració, control de fronteres o fons regionals.

L'expresident francès també expressà ahir les seves reserves davant dels líders europeus respecte a la reducció del nombre de membres titulars de la Comissió Europea -de 19 a 15- que propugna la Convenció, i la creació de 15 comissaris més sense dret a vot, perquè cada estat membre tingui un nacional en l'Executiu europeu.

Tampoc el president actual de la Comissió Europea, Romano Prodi, està d'acord amb la solució proposada. Del seu costat, el president del Govern espanyol, José María Aznar, afirmà ahir que són «molts» els estats de la UE contraris a reobrir el pactat a Niça i advertí que la Conferència Intergovernamental ha de «millorar» moltes de les propostes de la Convenció i no només les institucionals.

En una conferència de premsa per valorar les conclusions del Consell Europeu de Salònica, el president espanyol José María Aznar defensà a més la necessitat que la Constitució Europea reculli una al·lusió expressa a l'herència cristiana, perquè «és molt difícil comprendre el que és Europa sense aquesta referència històrica al cristianisme».