TW
0


La cordial però mesurada estreta de mans entre Jacques Chirac i George W. Bush acaparà tota l'atenció en la primera jornada del G-8 (reunió dels set països més industrialitzats del món més Rússia), considerada «històrica» perquè mai abans 21 caps d'Estat no s'havien assegut a la taula d'aquesta reunió i que en aquesta edició està dedicada al desenvolupament. Les propostes del president brasiler, Ignacio Lula da Silva, de crear un fons internacional contra la fam, i del secretari general de l'ONU, Kofi Annan, d'augmentar en 50.000 milions de dòlars anuals les ajudes als països emergents seran estudiades al llarg de l'encontre.

Chirac estimà que l'assistència d'aquests països al G-8 d'Evian marca un canvi històric en aquestes reunions: el pas d'una política d'assistència a un vertader acord pel desenvolupament. El president gal es defensà dels que critiquen el G-8 com a cenacle de poderosos i argumentà que el G-8 no és «un directori del món». Per això s'esforçà a ressaltar la porta oberta que es deixà ahir a les reformes socials proposades pels caps d'Estat dels 11 països emergents (el Marroc no hi assistí finalment) que pogueren asseure's a la sala de negociacions de l'Hotel Royal.

En aquest sentit, Chirac afirmà que la proposta del president brasiler de crear un fons internacional contra la fam «és al bon camí» i serà estudiada amb atenció. «Hem progressat i trobat la bona mecànica», indicà Chirac.

En el discurs que llegí als 19 països restants, Lula declarà que «la fam és una realitat intolerable». Lula es mostrà «satisfet» del ressò de la seva proposta i se sentí «escoltat». Lula acompanyà la seva petició de possibles solucions per finançar-la. «Una taxa al comerç internacional d'armes» i la inversió d'un percentatge dels pagaments de deute exterior dels països emergents als desenvolupats són les dues opcions presentades per l'exsindicalista.

Chirac no debades descartar cap d'elles.
De la seva banda, el secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, demanà als països reunits que afrontin «tots els reptes del desenvolupament de manera conjunta». Entre aquests objectius esmentà l'augment de l'ajuda al desenvolupament («un mínim» de 50.000 milions més de dòlars anuals), l'obertura dels «mercats globals» als productes del Tercer Món i la reducció del deute extern. Recordà que aquests compromisos foren «signats per totes les nacions en les cimeres de Johannesburg i de Monterrey.