Bush vol que la UE s'uneixi a ell contra els «enemics de la llibertat»

El president nord-americà reclamà a Polònia la unitat de l'OTAN

TW
0

El president dels Estats Units, George W. Bush, féu ahir una crida a una unitat sense fissures d'Europa amb els EUA per lluitar contra els «enemics de la llibertat» i defensà la política que desenvolupà el seu país en atacar l'Iraq.

Bush, en un discurs a Cracòvia en el qual plantejà els termes en els quals el seu país vol continuar l'aliança transatlàntica amb Europa, insistí que els països europeus han de ser més actius i menys prudents a l'hora d'usar la força en la lluita contra el terrorisme i les armes de destrucció massiva.

George W. Bush començà deixant clar que els EUA «estan compromesos amb una Aliança Atlàntica forta», i reconegué que en el debat sobre l'«ús de la força» a l'Iraq «per mantenir la pau» forçà cada país a prendre «una decisió difícil».

Però recordà -amb un to velat acusatori- que en les setmanes que precediren la guerra «hi hagué debats, alguns de saludables i altres divisoris», entre Washington i els seus aliats europeus.

També llançà un retret als oposats a la guerra, en assenyalar que «el mal no ha de ser ignorat o apaivagat. Ha de ser combatut, i de forma decisiva».

Bush tornà al llenguatge previ al conflicte, «en assegurar que l'OTAN ha d'actuar contra la major amenaça per a la pau, la difusió d'armes nuclears, químiques i biològiques», per al que demanà un treball conjunt al si de l'organització.

El president nord-americà reiterà que els països lliures afronten «un nou enemic: una amenaça letal de grups terroristes, estats fora de la llei que cerquen armes de destrucció massiva i una ideologia de poder que s'acarnissa en els innocents i justifica qualsevol crim».

Per això, assegurà que «aquest és un moment perquè tots ens unim a la defensa de la llibertat... no és el moment de provocar divisions al si d'aquesta gran aliança».

També elogià la contribució de Polònia a la guerra, a la qual aportà un petit contingent de tropes d'elit, a més que es farà càrrec d'una zona militar en aquest país.

La zona polonesa comprèn 106.000 quilòmetres quadrats, amb més de tres milions d'habitants i inclou part de les fronteres.