L'oposició acusa Aznar de generar l'odi que es troba rere els atemptats

El Govern no veu relació entre la massacre de Casablanca i el seu suport a la guerra

E.P.Madrid18/05/03 0:00

Les reaccions polítiques a l'atemptat de Casablanca apunten de manera més o menys directa el Govern per haver promocionat l'atac contra Iraq. Així, el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, mostrà ahir la seva condemna «radical» als atemptats ocorreguts al Marroc, mostrà la seva solidaritat amb les víctimes i el poble marroquí i expressà el seu suport al Govern perquè porti endavant la tasca de defensar «la nostra seguretat».

En un comunicat, el PSOE condemnà l'atemptat i el seu possible ús electoral. «El que s'hagi de dir sobre com combatre junts el terrorisme, ha de dir-se al Parlament i no a la tribuna d'un míting». Igual de convençuts de la culpabilitat del president de l'Executiu es mostren en el PCE. El seu secretari general, Francisco Frutos, acusà Aznar de ser-ne «el responsable directe, al costat dels seus còmplices d'Açores», i vaticinà que «seran responsables de moltes altres coses que internacionalment succeiran».

Més dur es mostrà el secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, qui assegurà que «s'ha de ser prudents» davant del possible abast d'aquests atemptats i que el Govern espanyol hauria de «replantejar» la seva posició respecte d'Iraq. Blanco explicà que el PSOE ja va preveure que «la guerra d'Iraq provocaria més odi i rancúnia i, per tant, més risc d'inseguretat».

En el mateix sentit, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, assegurà que el seu partit no vol «aprofitar-se'n políticament», però digué que aquest atemptat «no és casualitat» i forma part d'una onada per «sembrar el terror a gran escala als centres econòmics de diferents països».

Des d'Izquierda Unida s'insisteix que «els deliris de grandesa del senyor Aznar han portat com a conseqüència el terror, no només d'ETA, sinó del terrorisme islamista», segons assegurà el seu coordinador general, Gaspar Llamazares, qui demanà explicacions al Govern, ja que prometé «una guerra que contribuiria que el món i Espanya fossin més segurs».

Malgrat la insistència de l'oposició que l'actuació d'Espanya a la guerra d'Iraq l'ha situat en un bàndol determinat i directament relacionat amb les represàlies dels kamikazes àrabs en diferents punts del món, pel Govern espanyol no resulta tan evident que hi hagi una relació entre l'actuació a Iraq i la matança de Casablanca.

El president José María Aznar no observa una relació en els fets, ja que, assegurà, «Espanya ha estat sempre en el punt de mira del fonamentalisme» i ho justificà fent referència a les dues víctimes espanyoles que moriren a Marràqueix el 1994, quan tres ciutadans francesos entraren armats en un hotel de la turística ciutat i dispararen i assassinaren dos turistes espanyols.

El ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, assegurà que «fer una correlació entre el conflicte d'Iraq i el suport del Govern central amb l'atemptat de Marroc no és una anàlisi seriosa», a la qual cosa afegí que «no té sentit una lectura així».

D'altre costat, en un missatge enviat al monarca del Marroc, Mohamed VI, el rei d'Espanya, Joan Carles I, expressà el seu «pesar» per les morts, com també la seva solidaritat amb les víctimes, i traslladà la seva «més ferma repulsa i condemna de la violència i el terrorisme, en nom del Govern i del poble espanyol».