Mentre Arafat i Abu Mazen discuteixen, Israel continua amb les seves incursions a les zones de Gaza i Cisjordània.

TW
0

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Iasser Arafat, estudia la possibilitat de substituir el primer ministre, Mahmud Abbàs (Abu Mazen), després que aquest trencàs la nit de diumenge les negociacions per aconseguir la formació d'un govern.

Segons indicaren fonts de l'oficina d'Arafat, els possibles candidats per succeir Abu Mazen són el ministre sortint de Desenvolupament i Cooperació Internacional de l'ANP, Nabil Shaat, vist com el seu «ministre» d'Afers Estrangers; el ministre de l'Interior, Hani al Hasan, i el president del Parlament, Ahmed Qurea (Abu Al·là).

Abu Mazen, que hauria de presentar els ministres del seu executiu abans de demà, segons el termini previst en la Llei bàsica palestina, es negà ahir a reprendre les negociacions amb el septuagenari «rais», tot i les pressions dels EUA perquè Arafat acceptàs el govern d'Abbàs.

També el president Aznar, en una entrevista a TVE, explicà que Abbàs ha de tenir llibertat de maniobra per formar el seu govern. Al centre de la crisi hi ha el desacord d'Arafat i de diversos dirigents i legisladors del seu moviment Al Fatah amb els ministres escollits per Abu Mazen, entre aquests el coronel Mohamed Dahlan, excap del Servei de Seguretat Preventiva a Gaza.

En el rerefons de l'agre debat, a parer dels analistes, està la negativa d'Arafat a cedir el seu poder hegemònic durant dècades al capdavant del moviment nacional del seu poble a Abu Mazen, el seu segon a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).

Els EUA i la Unió Europea, que amb Rússia i l'ONU formen el Quartet de Madrid -autor d'un pla de pau per a israelians i palestins, conegut com «full de rutes»-, no aconseguiren doblegar Arafat i això pot llançar per terra el seu projecte per estabilitzar el Pròxim Orient.

Mentrestant, la Policia de Jerusalem està en alerta màxima i l'Exèrcit israelià imposà ahir el toc de queda a desenes de milers de palestins al districte cisjordà d'Hebron perquè era un dia de pelegrinatge per als jueus, que en plena setmana pasqual (Pesakh) han de visitar l'antic temple de Jerusalem, de què just queda el conegut Mur de les Lamentacions.