El saqueig del Museu Arqueològic de Bagdad va ser obra d'experts

Aaquest museu va ser completament saquejat per bandes de lladres experts. Els responsables del centre intentaren fer un balanç de les pèrdues i un registre de les peces recuperades o salvades abans dels saqueigs.

Els imans de les mesquites, conscients del valor històric de les antiguitats robades, han instat els seus fidels que les tornin. Algunes de les peces s'han recuperat així; d'altres ho han estat en mercats ambulants, a la carretera o en cases particulars gràcies a la col·laboració dels veïns, que no han dubtat a delatar els rapinyaires. «Però la majoria de les peces està perduda per sempre. En alguns mesos arribaran rumors que estan a les mans de col·leccionistes privats a Ginebra, Nova York o París», va lamentar Georges en una entrevista amb l'AFP. Segons ell, ja s'han rebut notícies que 400 peces estan sent venudes a França i unes altres 42 van ser detectades a la frontera amb Jordània.

Georges insisteix que les persones que robaren les antiguitats estaven ben informades i preparades. «La prova és que no van tocar les còpies fetes a Egipte del Codi d'Hamurabi i l'obel·lisc negre de Nemrut (reina de l'antiga Mesopotàmia). Sabien que les autèntiques són a París i al British Museum de Londres», explicà. A més, a l'interior del museu es van trobar instruments emprats per tallar vidres de manera que la destrucció de les vitrines no fes malbé les peces. «No són instruments d'ús comú. Són màfies d'experts que treballen ben organitzades», assegura el director.

El nombre de peces robades continua sent un vertader misteri. La manca d'electricitat està dificultant l'avaluació exacta dels danys. «Però ja podem assenyalar que entre les pèrdues més lamentables hi ha l'anomenat «tassó secret de Warka», procedent d'Uruk (el sud), de l'època sumèria, aproximadament de l'any 3000 abans de Crist (AC) i una estàtua de bronze de l'any 2300 (AC) de l'època akkadiana», explicar Georges. Algunes peces de menor mida s'havien retirat pels responsables del museu abans que entrassin els lladres i no pels nord-americans, com havien assegurat algunes fonts. «No sé quina màfia està darrere d'aquests robatoris però esper que gràcies a les comunicacions i a la cooperació amb les autoritats culturals internacionals puguem trobar algunes peces més en breu», va confiar Georges.

Ahir diumenge, l'entrada al museu estava terminantment prohibida per a la premsa. Dos tancs, arribats quan ja no queda res que robar, custodien l'entrada, just al costat de les posicions abandonades pels combatents iraquians, que havien instal·lat un lloc de defensa al jardí del museu.

Fa nou dies, periodistes de l'AFP entraren al museu alhora que els lladres, que forçaren l'entrada per la part administrativa del centre fins a arribar a la sala d'exposicions. Aquell dia, ceràmiques i estàtues de l'època assíria, una porta de fusta del palau del rei Sargon II a Jol Sabat de l'any 720 AC i altres objectes de centenars d'anys d'antiguitat corresponents a l'antiga Mesopotàmia eren furtats o simplement trencats en mil trossos per desenes de lladres que no es molestaven a amagar-se dels ulls de la premsa.