El passat cap de setmana la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social va reunir més de deu mil persones en la darrera manifestació contra la guerra que fins el moment s'ha realitzat a Palma. Era el punt i seguit (els seus portaveus no volen que sigui un punt i final) de dos mesos de mobilitzacions que han fet història. Entre el 14 de febrer i el 12 abril, els ciutadans de tot Mallorca s'han acostat a Ciutat en més d'una dotzena d'ocasions per mostrar al carrer la seva repulsa contra la guerra que s'ha produït a l'Iraq durant els mesos de març i abril. D'aquesta dotzena llarga d'ocasions en què els ciutadans han pres el carrer per dir «No a la guerra», en una desena les convocatòries han aconseguit reunir més d'un miler d'activistes. Això sí, el mèrit no ha estat exclusivament de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social.
Precisament, la primera gran manifestació es va celebrar el dia abans que tingués lloc la convocada per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social. El 14 de febrer devers 2.000 estudiants (sempre parlant de mitjanes entre les xifres policíaques i de l'organització) varen sortir al carrer convocats pel Sindicat d'Estudiants que a Mallorca dirigeix Joan Segura. Aquesta manifestació, a l'igual que la resta de les convocades pel Sindicat d'Estudiants, han tengut una sèrie de trets que la distingeix de les d'altres convocatòries. Per començar, el lloc de sortida de totes les manifestacions del Sindicat d'Estudiants sempre ha estat la plaça del Tub, entre els Instituts d'Ensenyament de Secundària de Joan Alcover i de Ramon Llull de Palma. Igualment, durant el recorregut sempre han acabat al passeig del Born i han freqüentat objectius com el restaurant McDonals de la plaça de Joan Carles I, la Delegació del Govern, la seu del PP, l'Ajuntament i el passeig Marítim. Precisament, el llençament d'ous ha estat una de les «diversions» més habituals en aquestes manifestacions. De llavors ençà, el Sindicat d'Estudiants ha tret en diverses ocasions, quasi setmanalment, els seus simpatitzants al carrer, com varen fer el 6 de març (uns 1.000 manifestants), el 20 de març (uns 3.000 més), el 26 de març (uns 5.000 més), el 4 d'abril (uns 1.000 més) i el 10 d'abril (uns 1.000 més).
Ara bé, la gran manifestació va ser la convocada el 15 de febrer per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, que va reunir més de 40.000 persones, a pesar de la pluja. Aquesta va ser, amb diferència, la major manifestació que han viscut mai les Balears. La protesta havia estat convocada arreu del món i de fet a Menorca i Eivissa el mateix vespre sortiren al carrer prop de 15.000 persones més. La Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social va intentar amb posterioritat repetir l'èxit, però les circumstàncies mai no varen tornar a ser les mateixes. De fet, posteriorment CCOO abandonà la Plataforma, la guerra passà a ser un fet consumat i el desànim i cansament dels pacifistes va començar a estendre's. Així i tot, el 15 de març, el 20 de març (dia que esclatà la guerra) i el 29 de març va tornar a treure devers 20.000 persones i el 12 d'abril prop de 15.000 més.
D'altra banda, l'Església Catòlica també ha posat el seu gra d'arena en les mobilitzacions ciutadanes i el dia 7 de març va treure al carrer uns 3.000 feligresos que deien «Preguem per la pau». Va ser una manifestació molt silenciosa i en què l'absència de consignes polítiques permeté que alts càrres del Partit Popular, com Catalina Cirer, s'hi sumassin. Al marge de l'Església i de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, UGT, amb el suport de l'STEI-i i de CCOO dugueren el passat 10 d'abril (dia de la vaga general de dues hores contra la guerra) 3.500 persones més al carrer.
En total, 13 manifestacions a les quals s'han de sumar innombrables concentracions i actes simbòlics que ja són història.
Primer de maig
Les pròximes manifestacions contra la guerra se celebraran amb quasi tota certesa el primer de maig. Com és habitual, els diferents sindicats faran les seves particulars marxes (CCOO i UGT junts, i STEI-i, CGT, USO i CNT, encara està per decidir). Així i tot, des de totes les centrals s'ha assegurat que al marge de les reivindicacions clàssiques pels treballadors enguany exigiran la pau. Els sindicats, de fet, han negociat fer un acte unitari en contra de la guerra al final de les respectives manifestacions. Si se fa pot ser el colofó al que fins aleshores hauran estat dos mesos i mig de mobilitzacions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.