Els primers ministres i cancellers dels Quinze i els 10 nous països de la Unió Europea (UE) firmaren ahir a Atenes el nou tractat d'adhesió, pel qual la Unió tindrà 25 membres a partir de l'1 de maig de 2004. Els representants dels Quinze i de Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Xipre i Malta signaren els dos toms del tractat, de 4.900 pàgines, per ordre alfabètic després dels discursos del cap d'Estat o de Govern de cada un dels 25 països a l'Acròpolis d'Atenes.
El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, cridà els seus socis a ser «un vertader subjecte polític capaç d'una sola política exterior», mentre que Chirac va demanar a la UE que «mantingui la cohesió», ja que «la nova Europa no podrà respondre a les esperances dels ciutadans si les seves ambicions polítiques no es clarifiquen i el seu funcionament no es revisa profundament».
En la declaració adoptada aquest dimecres pels 25 mandataris, aquests reiteraren el seu compromís amb la lluita antiterrorista i l'eliminació de les armes de destrucció massiva, perquè «la UE continuarà millorant les seves capacitats civils i militars per fomentar l'estabilitat més enllà de les seves fronteres i reforçar els seus objectius humanitaris».
Aquesta ampliació de la UE, la cinquena, suposa «la unificació de 450 milions d'europeus» en el que suposa «el més vast procés d'integració mai viscut», assenyalà el president francès, Jacques Chirac. «És un dia històric» per a Europa, proclamà per la seva part el canceller alemany, Gerhard Schroeder, per a qui la UE «és molt més que un mercat: és una interacció social i cultural».
Els 25 països de la nova UE compartiran «un futur comú amb valors comuns, una economia lliure i de mercat, responsabilitats comunes de caràcter social, democràtic i de drets humans», i serà «una de les potències econòmiques més fortes del món», prometé el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen.
Fent referència a la guerra de l'Iraq, que dividí els Quinze, el primer ministre britànic, Tony Blair, estimà que «qualssevol que siguin les diferències en la UE, aquests són els valors que compartim, els valors dels éssers humans en qualsevol part del món».
L'ampliació, procés que començà en 1998 amb les negociacions entre les parts i conclogué el desembre passat, «és l'expressió de l'esperança de milions de persones que lluitaren per la llibertat, patiren el totalitarisme i s'han obert un camí nou d'esperança», declarà per la seva part José María Aznar.
Així mateix, insisteixen en el seu «suport a l'ONU i els seus esforços per garantir la legitimitat internacional i la responsabilitat global». Amb l'ampliació a l'est entraran l'1 de maig de 2004, després dels processos de ratificació als 25 països, «80 milions de nous ciutadans europeus que a partir d'ara són compatriotes», donà la benvinguda el primer ministre belga, Guy Verhofstadt.
A partir del 2007, la UE preveu acceptar com a membres a Bulgària i Rumania si aquests han realitzat les reformes necessàries per a la integració. Turquia és precandidata i es troba actualment en un procés de reformes als camps de democratització i de drets humans, després del qual la UE decidirà a finals del 2004 si negocia la seva integració. La Comissió Europea estudia a més si Croàcia pot ser candidata a entrar en la UE.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.