France PressUr16/04/03 0:00
TW
0

L'oposició iraquiana es reuní ahir per primera vegada a l'Iraq, concretament a l'antiquíssima localitat d'Ur. Els 80 delegats de l'oposició adoptaren a Ur, bíblic bressol del patriarca Abraham, una declaració de 13 punts en la qual es defensa un sistema de govern «federal i democràtic» basat en una «consulta nacional». Així mateix, els representants de l'oposició, que decidiren tornar a reunir-se d'aquí a deu dies, feren una crida als iraquians a treballar amb la coalició per restablir la seguretat i els serveis bàsics, a rebutjar la violència i a organitzar-se per reconstruir el país. També decidiren la dissolució del partit Baaz.

Zalmay Khalilzad, enviat especial de la Casa Blanca, volgué deixar clar als presents que Estats Units no cerca governar Iraq. «Volem que vostès estableixin el seu propi sistema democràtic a partir de les tradicions i els valors iraquians», digué.

«És el moment de tornar a prendre les regnes del país», afirmà Hatem Hate, de tornada de l'exili. Per això, l'aposta de l'oposició al règim de Saddam Hussein és la de crear un «sistema federal democràtic» basat en una consulta nacional. Així, l'objectiu és redactar una nova constitució i un nou codi penal.

L'aiatol·là Alí Sistani, un dels dignataris més importants de la comunitat xiïta iraquiana, assegurà abans de la reunió que «els millors d'entre els iraquians» han de governar, elegits pels seus compatriotes. Ho féu en un missatge que llegí el seu fill Mohamed Reda Alí Sistani, ja que l'aiatol·là es troba reclòs a la seva casa de la ciutat santa de Najaf, després d'haver estat amenaçat diumenge passat per homes armats perquè abandonàs el país.

I és que els xiïtes marquen la cara negativa d'aquesta primera reunió. El principal partit de l'oposició xiïta iraquià, l'Assemblea Suprema d'Iran per a la Revolució Islàmica (ASRII), criticà aquesta trobada patrocinada per Estats Units, ja que no beneficiarà el poble iraquià. «Ens negam a posar-nos sota el poder dels americans o de qualsevol altre país», va dir Abdelaziz Hakin, un dels líders del partit.

La contestació política a la reunió tingué ressò entre els ciutadans. Uns 20.000 iraquians, majoritàriament xiïtes, es manifestaren a Nassiriya per denunciar l'absència d'aquest grup en aquestes converses. De fet, i encara que no s'ha donat a conèixer la llista de participants, a la reunió convocada per Washington no hi hagué ni el principal líder opositor iraquià, Ahmad Chalabi (cap del Consell Nacional Iraquià), ni tampoc el principal grup d'oposició xiïta, l'ASRII.

Warrad Nassralà, un dels imants que dirigiren la manifestació, assegurà que l'escola religiosa de Najaf, «l'única representant del poble iraquià, és xiïta en un 80 per cent». Segons estadístiques no oficials, la proporció de xiïtes a l'Iraq és del 65 per cent. En les manifestacions s'escoltaren càntics com «sí a l'Islam», «no a Estats Units» o «no a Saddam».

Mentrestant, el Govern d'EUA donà ahir per acabat el règim de Saddam i obrí la fase de la reconstrucció, que espera que culmini en un Iraq que sigui exemple de «reformes i progrés» a tot el Pròxim Orient, segons George W. Bush, però els obstacles són múltiples. «El règim de Saddam Hussein ja no existeix», afirmà el president. «Estam començant el difícil treball d'ajudar els iraquians a construir un país lliure i estable (...) Un Iraq lliure pot ser un exemple de reforma i progrés a tot el Proxim Orient», afegí.

El secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, afirmà que aquesta autoritat interina -que serà dirigida pel general retirat Gay Garner i subordinada al comandant de la campanya militar, el general Tommy Franks- serà «àmplia, involucrant els iraquians de tots els àmbits» i «temporal».