La Guàrdia Republicana, el cos d'elit més temut i l'espina dorsal de l'Exèrcit de Saddam Hussein, entrà ahir per primera vegada en combat des de l'inici de la guerra, anunciaren fonts militars. Segons els portaveus de l'Exèrcit iraquià, unitats especials d'aquest contingent s'enfrontaren a les tropes anglonord-americanes a la ribera del riu Eufrates, a prop de Nassiriya, 375 quilòmetres al sud de Bagdad i on estrenaren les seves armes per derrotar l'enemic.
Asseguraren que els guàrdies republicans causaren un alt nombre de baixes, destruïren sis tancs i obligaren els «soldats mercenaris» a retrocedir diversos quilòmetres cap al desert, versió que no fou confirmada per fonts independents. Portaveus militars de Washington i Londres asseguraren que la Guàrdia Republicana lluità en localitats com Umm Qasar, a l'extrem sud del país i primera plaça atacada en l'ofensiva, fet que fou desmentit per les autoritats de Bagdad, que negaren fins ara que el seu principal cos armat hagués participat en la contesa.
Composta pels prop de 100.000 homes més ben armats, instruïts i pagats per l'Exèrcit, la Guàrdia Republicana fou creada per Saddam Hussein els anys vuitanta, més per a la seva estricta protecció personal que amb l'objectiu de defensar el país. Segons ràdios internacionals captades a Bagdad, almenys quatre de les seves divisions continuen destacades en dos cercles concèntrics al voltant de la capital, en els quals haurien començat a combatre contra l'avantguarda de la coalició que intenta penetrar al nucli urbà.
Experts militars pensen que si es trenquen aquestes línies de defensa, els guàrdies republicans de Saddam Hussein es replegaran a poc a poc cap al centre de la ciutat per entaular, al costat de les altres forces de defensa, una lluita personal carrer per carrer, casa per casa.
Les autoritats iraquianes no havien confirmat a darrera hora d'ahir combats als afores de la capital, encara que advertiren que la resistència a Bagdad, i la de la resta de ciutats del país, serà aferrissada i a «cada pam de terreny, en uns combats en els quals es considera que la Guàrdia Republicana constituirà el darrer bastió del règim».
Mentrestant, les tropes britàniques mantenien assetjada la ciutat de Bàssora, al sud d'Iraq, mentre es produïen forts combats a Nayef, a uns 150 quilòmetres al sud de Bagdad, fet que retardà considerablement l'avanç cap a la capital iraquiana.
Uns mil milicians afectes al règim de Saddam Hussein lluitaven contra les forces nord-americanes a Nayef, mentre que l'artilleria intenta dissuadir columnes iraquianes, compostes per tancs i vehicles per al transport de tropes, que intenten ajudar els assetjats. El Pentàgon afirmà que no tenia informació de la tramesa des de Bagdad de l'esmentada columna, de la qual informà la cadena CNN, encara que sí que va reconèixer l'existència dels combats.
D'altre costat, els Estats Units no oferiran al règim de Saddam Hussein un alto el foc, perquè això «donaria una oportunitat» al règim iraquià, va afirmar ahir en una entrevista amb la cadena Al Jazira el secretari d'Estat dels EUA, Colin Powell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.