TW
0

Tropes britàniques bombardejaren i lluitaren en suport d'una revolta popular contra forces iraquianes que esclatà a darrera hora d'ahir a Bàssora, segons asseguraren fonts del regiment de la Guàrdia dels Dracs Escocesos. Tot i això, el ministre d'informació iraquiana, Mohamed Said al Sahaf, negà al moment que s'hagués produït aquesta rebel·lió popular.

Les forces del Regne Unit obriren foc contra soldats iraquians que tractaven de contenir els civils revoltats, el nombre dels quals es desconeixia al tancament d'aquesta edició. Segons fonts militars britàniques, hi ha gent a Bàssora, segona ciutat iraquiana amb 1,5 milions d'habitants, que vol donar la benvinguda als aliats, però tem les represàlies de forces irregulars i de la Guàrdia Republicana lleials al líder iraquià, Saddam Hussein.

La Guàrdia dels Dracs Escocesos, enquadrada a la Setena Brigada Cuirassada britànica, les famoses «Rates del Desert», estrenyeren el cèrcol de Bàssora, declarada pels aliats «objectiu militar», encara que s'enfronten a aferrissats focus de resistència. A les rodalies d'aquesta ciutat, clau per controlar la regió meridional del país, les tropes britàniques, armades amb canons autopropulsats de llarg abast «AS-90», destruïren ahir uns vint carros de combat iraquians en una intensa batalla.

Tanmateix, una columna d'uns cinquanta tancs iraquians de la classe «T-55» respongué amb un contraatac, en un intent d'abandonar Bàssora i dirigir-se cap a la península meridional de Fao. Però l'avanç iraquià fou retallat per batallons de «Royal Marines» del Regne Unit, així com per caceres «Harrier» i helicòpters de combat del portaavions britànic «Ark Royal», el vaixell més poderós de l'Armada britànica.

Mentrestant, el secretari de Defensa dels Estats Units, Donald Rumsfeld, descoratjà ahir la rebel·lió dels residents de Bàssora contra Saddam Hussein, en suggerir que les tropes nord-americanes i britàniques no estan llestes per defensar-los. «Supòs que aquells de la meva edat recorden l'aixecament a Europa oriental a mitjan els anys 50, quan es van aixecar i van ser massacrats», afirmà.